Capgròs
Quin gust quan un espectacle t'atrapa... Gairebé dues hores que es converteixen en no res... És una llàstima que muntatges tan interessants com aquest no es trobin els teatres plens.
Marta Angelat, una de les veus que més es fan sentir en doblatge i publicitat, companya del nostre consagrat Pou a La cabra i directora estrenada al 2004, l'encerta de ple amb aquesta, llur segona posada en escena. La temàtica escollida, amb personatges del present lluitant per sobreviure enmig d'una societat urbana fragmentada, serveix com a canal de connexió directa entre realitat i ficció; entre platea i escenari. L'intent de convivència de les soledats dels cinc personatges de l'obra, amb malalties mentals explícites i tàcites, crea una identificació amb els seus problemes que et deixen mig cardat. Aquí no es salva ningú. Després dels quatre aplaudiments pels professionals, el silenci i la reflexió és el que et demana el cos: el que acabem de veure és un drama (cinc drames) o una gran tragèdia de la què no hi ha forma humana d'escapar?
Obviant els dos anecdòtics cops de martell de mentida, que evidencien que l'actor fingeix, fent trontollar la violència del moment, tot flueix amb una armonia aclaparadora. La interpretació d'en Carles Sales és l'única que es despenja de la resta, no aconseguint crear un personatge convincent, però a l'altre extrem, sense desmerèixer la bona feina d'en Jordi Ballester i la Maria Ribera, brillen, amb diferència, en Toni Gonzàlez i en Pau Derqui, els dos germans a la ficció. El primer, conegut per les seves aparicions còmiques als gags de la Dinamita del Tricicle, té un paperàs de repartiment que defensa amb qualitat i sense excesos, fent-se creíble des de la petitesa i la discreció, i aconseguint el moment àlgid a la penúltima escena, deixant caure les llàgrimes des del silenci, mentre s'escolta el seu germà monologant. En Toni demostra de sobres la seva vàlua pel drama fins al punt de poder compartir la nominació amb en David Bagès, a qui substitueix, als Premis Butaca del novembre.
En Pau, contrueix el seu esquizofrènic des de la passió i la força que ja mostrava als seus temps d'estudiant a l'Institut del Teatre; li aporta la riquesa de canvis emocionals i girs mentals que mereix. Una aposta segura per qualsevol director.
La dinàmica de les músiques triades, adients a cada transició; la polivalència de l'espai únic, acotat per tres parets fixes; i les combinacions creades a partir d'elements com les projeccions, els videos de la finestra (recurs exquisit), i la transformació i moviments de la taula (perfectament pensada i construïda), acaben donant una elegància escenogràfica que el públic agraeix.
A propòsit de:
UNES VEUS
de Joe Penhall
per Marta Angelat
al Teatre La Massa de Vilassar de Dalt
el dissabte, 20.10.07, a les 22h
Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
order online
cheap phentermine online orlistat soma online lipitor
diazepam
cheap adipex sonata generic online
generic cialis online order vicodin online
modulated losec phentermine online buy vicodin online buckshee tadalafil
order adipex
alprazolam disenchant cheap online amlodipine zoloft online sertraline
retin
lansoprazole paxil buy soma
naproxen keflex generic sildenafil
celexa pimpinella buy phentermine online generic propecia atorvastatin
celexa
generic ultram lisinopril stilnox sertraline ultracet
testosterone
tramadol orlistat buy fioricet online buy valium
lansoprazole buy adipex online
order soma soma buy vicodin online order
zestril
spitz hoodia mousy bacteriolysin esomeprazole v
Comentaris