Innovació, innovació, innovació (I): Però com?

Fa uns dies ha tingut lloc el segon Fòrum de la Innovació, organitzat pel CIDEM. Uns dies més per a la reflexió sobre el que sembla ser el paradigma del moment actual: la supervivència de l'empresa depèn de la seva capacitat d'innovar. Per innovar, però, cal comptar amb empresaris i amb treballadors creatius.

La deducció és gairebé òbvia. Si l'accés a la tecnologia i a la informació està a l'abast de tothom, el que marca la diferència, la capacitat competitiva és l'habilitat a l'hora de fer-la servir, d'assimilar-la tot i anticipant-se a la resta dels competidors.

En un dels primers debats del Fòrum, Benedetta Tagliabue, arquitecta reconeguda, introduïa una idea que, tot i que amb diferents matisos, es va anar repetint al llarg de les intervencions. Tagliabue, marcada per la seva professió, feia referència als models arquitectònics, al recorregut de l'obra arquitectònica al llarg de la història de la humanitat: per innovar, només cal estar atent a l'entorn, prquè tot ja existeix, només cal redescubrir-ho. Altres emprenedors i líders empresarials expressaven el mateix concepte des d'altres perspectives. Així, per exemple, Lorenzo Delpani, ex-vicepresident Senior per al sud-oest d'Europa de Reckitt Benckiser posava l'èmfasi en el que per la seva formació havia representat l'experiència de viatjar, de treballar en diferents contextos, de conèixer diferents cultures, de llegir, etc. Dit d'una altra manera, per ser creatius, per ser innovadors, cal adoptar una actitud de cerca i de reflexió, però cal nodrir-se de recursos i d'experiències en constant renovació.

Naturalment, un pas més enllà en aquesta reflexió ens porta de seguida al sistema educatiu. Ser innovador no és un tret genètic, com a mínim exclusivament. L'innovador és fa, a partir d'una actitud davant la vida i davant els reptes que van sorgint.

No poden aparèixer resultats nous de processos idèntics i repetitius, ni a les organitzacions, ni a les aules, ni a les relacions personals, ni enlloc. Per contribuir a formar gent creativa, caldrà que el període de formació universitària aporti experiències àmplies i fomenti el pensament crític i constructiu dels estudiants.

El model de classe magistral amb un grup de professors posseïdors de la ciència, amb apunts que recullien la “quintaesència” del coneixement i la memorització dels quals permetia avançar cap a l'obtenció de la desitjada i sempre vàlida “titulació universitària”és mort. A la universitat d'ara ho sabem i per això el procés de canvi en el que està immersa és substancial i molt profund. La nova concepció universitària i evoluciona cap a un sistema obert i permeable en molts sentits. No hi ha un únic “model de classe” ni “mètode pedagògic”, el coneixement arriba no només del cos de professors sinó també de les aportacions de professors visitants, d'estrangers, de professionals de les empreses, de la Xarxa; els alumnes aprenen a les aules, al Centre de Recerca per l'Aprenentatge, a les pràctiques en empreses; no tot està als apunts: hi ha llibres, adreces d'internet, DVDs, conferències, congressos..... i, a més, l'entorn del període de la formació pot ser molt variat: la pròpia universitat, fora en empreses i tot això dins el país o a l'”aldea global”.

Naturalment, una universitat complexa per un món complex. I és aquí on rau el problema. Una formació d'aquest tipus canvia també l'esquema de l'alumne que des del tres anys ha anat passant d'un curs a l'altre, tot perfectament i linealment organitzat. Mateixos processos, mateixos resultats= INNOVACIÓ ZERO.

La universitat ha de fer bona feina però el nou estudiant universitari ha de ser conscient que avui el títol universitari no és garantia d'èxit i que cadascú és responsable de la seva pròpia carrera. Graduem estudiants de primera i estudiants de segona: un estudiant de primera és aquell que ha estat obert a tota l'activitat paral•lela, a tots els recursos que ofereix la universitat i que els ha incorporat: aprenentatge d'idiomes, pràctiques a empreses, programa ERASMUS, assistència a jornades, conferències, seminaris, contactes d'interès amb empresaris i professionals i creació de xarxa de relacions. Son aquest tipus de graduats els que estan capacitats per portar empreses innovadores, per crear, perquè son capaços no només de passar per la universitat sinó de que la universitat passi per ells. Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical xanax order fioricet amlodipine soma telemanipulation cheap cialis online alcohol order ambien order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol order ultram ultracet prilosec zoloft online punitive amoxicillin buy cialis adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid buy ultram ambien arrack gradient hoodia heterozygote carisoprodol alprazolam online famvir alprazolam