Independència? Sí, però...

El passat 20 de Juny es va celebrar la convocatòria de referèndum per la independència de Catalunya. El resultat del 93% de "sies" serà per molts un pas definitiu per convertir la proposta en vinculant i que el poble català pugui decidir el seu futur.

Els pobles han de tenir aquest dret. És per tant legítim que es plantegi al poble català la qüestió i és, sobre tot, un exercici de maduresa democràtica. Però hi han aspectes que sociológicament matisen els resultats, com ara que els organitzadors es pronunciin sobre el sentit del vot (sent jutge i part alhora), la possibilitat del vot als majors de 16 anys (la qual cosa no ho fa comparables amb altres consultes) i altres aspectes tècnics com ara el control del cens. Aprofundint en l'análisi i buscant entendre millor el resultat, hauríem també de parlar de com les identitats catalana i espanyola s'han anat construint al llarg dels anys a l'imaginari col.lectiu, una com a antítesi de l'altre i amb una polaritat creixent. És, sens dubte, un tema delicat.

Però, no s'ha de cometre l'error d'equiparar la manca d'independència amb la qüestió de les llibertats, doncs no són conceptes equivalents; la hipotesi de la indepèndencia no assegura de cap manera més llibertats, inclús el mateix significat del concepte llibertat ens porta directament a terrenys fangosos i feixucs. No hi ha prou tampoc amb la cançoneta de l'opressió de l'estat espanyol, l'exèrcit o temes semblants. Tenim coneixement d'estats que no siguin opressors, cadascú a la seva manera? En un hipotètic estat català, si Catalunya esdevingués estat, el govern català hauria de disposar, mutatis mutandis, de mitjans de violència coercitiva i legitima similars al de qualsevol estat occidental. O no podria ser estat.

Finalment, costa de creure que només amb la independència del país en tindríem prou per solucionar tots els mals de la nostra terra; són aquests mals responsabilitat dels altres? Amb la independència tot seràn flors i violes i viurem al paradís? Potser hi han ciutadans que en tenen prou, però sent una mica més exigent, estaria bé que hi haguessin dirigents amb capacitat i dignitat per tirar endavant amb éxit un projecte tan important. Ara per ara, amb tot el respecte, no es veu gens clar.

Independència? Si, però.... no perqué si.