Imaginar el futur

Recentment he tingut ocasió de poder tornar a veure la sèrie Espacio 1999. Havia estat emesa per televisió Espanyola els anys 1976 i 1977. La sèrie planteja un futur hipotètic en l’any 1999, amb una estació lunar amb 300 persones, edificis, naus espacials, i viatges còsmics.

Amb la perspectiva històrica, es pot analitzar com veien el futur en aquells anys i quines coses han superat o han quedat per sota de les expectatives. En algunes van encertar de ple, com la omnipresència i dependència dels ordinadors, així com l’existència d’intercomunicadors. En d’altres, la capacitat d’imaginació es va quedar curta. Les impressores del present no imprimeixen en blanc i negre sobre papers petits semblants als rebuts de la VISA ni amb targetes perforades, sinó en papers tan grans com calgui i a tot color. Els intercomunicadors han estat possibles gràcies a la telefonia mòbil però l’estètica no és pas la d’un dispositiu amb una mini pantalla de tubs de rajos catòdics en blanc i negre, sinó la d’una pantalla extremadament plana i a tot color. En d’altres propostes hem quedat curts, com l’armament laser que incorpora l’opció de matar però també l’opció d’estabornir sense causar danys. Simplement desplaçant un interruptor que escull entre els dos modes de funcionament. També va fallar la previsió de la possibilitat d’enviar els residus nuclears fora de la terra i emmagatzemar-los a la lluna. Crec que l’anàlisi de la ciència ficció a posteriori, un cop superat l’any plantejat en el passat, pot ser molt interessant.

Però no tot és tecnologia. Un aspecte que avui en dia pot sorprendre és l’edat dels personatges protagonistes, Martin Landau i Barbara Bain. En aquella època probablement no existia aquest culte per la joventut i els protagonistes estaven més aviat a prop de la cinquantena d’anys. Fet bastant poc habitual en les sèries d’avui en dia. També és remarcable que la capacitat de lideratge i gestió de la base lunar anava vinculada a la honestedat, solidaritat, ètica i l’assoliment del respecte de la gent basat en el diàleg i l’empatia. Avui en dia, no sembla pas que aquests siguin els valors predominants en un bon grapat de líders i gestors.

Sens dubte, un primer pas per a crear el futur és imaginar-lo amb prou ambició. Si volem un futur millor, sens dubte, serà clau esprémer la nostra imaginació i fer tot el possible per a que aquets futur millor es materialitzi.