Capgròs
El dia 23 de desembre es celebra el III Dia Puig i Cadafalch que, com cada any, organitza la Comissió “Salvem la casa natal de Puig i Cadafalch”, del MEM, amb una conferencia a Can Palauet, el divendres dia 23 a les 19,30 hores, titulada “Josep Puig i Cadafalch, un mataroní eminent” a càrrec de Manuel Salicrú, aparellador. Salicrú va ser un dels organitzadors del primer homenatge que el nostre compatrici va rebre l’any 1967, en ple franquisme, amb motiu del centenari del seu naixement. L’endemà dissabte dia 24 a la una del migdia es farà una ofrena floral al monument que hi ha al Parc Municipal. L’Ajuntament de Mataró, per primera vegada, s’ha adherit als actes.
A hores d’ara a Puig i Cadafalch encara se li deu un reconeixement explícit de la seva ingent tasca com a historiador de l’art romànic, de la cultura, l’arqueologia, l’arquitectura i, sobretot, la política que el portà a la presidència del país quan va presidir la Mancomunitat de Catalunya entre els anys 1917 al 1923, de la que va ser foragitat pel cop d’estat del general Primo de Rivera. S’autoexilià durant la Guerra Civil per reintegrar-se a la vida quotidiana bo i que se’l va privar d’exercir el seu ofici d’arquitecte. En la clandestinitat va treballar per redreçar l’Institut d’Estudis Catalans, del qual en va ser fundador i president, celebrant reunions a la seva casa de Barcelona.
L’any passat es van erigir les Quatre Columnes de Montjuïc, enderrocades per Primo de Rivera el 1928, que Josep Puig i Cadafalch havia ideat i inaugurat l’any 1919. L’historiador Albert Balcells, que ha fet diversos treballs sobre Puig i Cadafalch, ha manifestat, recentment, que arran de la restauració de les Quatre Columnes és un bon moment per reivindicar la seva figura.
El greuge comparatiu més remarcable és que al Pati dels Tarongers de la Generalitat no hi ha, encara. cap bust seu junt amb els dels altres presidents de Catalunya.
L’any 2001 es celebrà “L’any Puig i Cadafalch” en la seva faceta més coneguda com a destacat arquitecte modernista. I d’aquell mateix any és l’estàtua, obra de Manuel Cusachs i Xivillé, que hi ha al Parc Central on s’hi farà l’ofrena floral.
Bo i que ell va viure i morir a Barcelona tenia una estreta vinculació amb la vila d’Argentona, on residia a la seva casa d’estiueig (ara en lamentable estat ruïnós) i on hi ha també unes quantes mostres de la seva obra arquitectònica i de restauració de les gàrgoles de l’església parroquial restaurades recentment. Josep Puig i Cadafalch, per voluntat pròpia, és enterrat a Mataró, en un humil nínxol del Cementiri dels Caputxins.
La Comissió “Salvem la casa natal de Puig i Cadafalch” a més de defensar que la casa on va néixer, al Carreró número 39, sigui dedicada a la difusió de la seva persona i la seva obra, també promou instaurar la celebració anual del “Dia Puig Cadafalch”, que coincideix amb la data de la seva defunció (23 de desembre de 1956)i que enguany celebra la seva III edició. I també treballa perquè el país: el Parlament de Catalunya i la Generalitat li retin l’homenatge institucional que es mereix i que – encara - se li deu.
Comentaris