I les campanes de Santa Maria van sonar

A les dotze i pocs minuts de la nit de dissabte, dia 20, les campanes de Santa Maria van repicar a morts. Era la sorpresa final que havien anunciat Josep Rodri i el Col·lectiu de Teatre per la Pau per cloure l'espectacle Morir a Bagdad en una reposició que tenia lloc un any després de l'inici de la guerra a l'Iraq i vuit mesos després que la peça s'estrenés a la ciutat. En aquesta ocasió l'espectacle va congregar unes tres-centes persones a l'interior de la basílica, que estava totalment a les fosques: «No va anar tan bé com a l'hort perquè hi havia molt de soroll; no s'aconseguia el silenci i el recolliment que perseguíem», comenta passats tres dies Josep Rodri. De tota manera, el director creu que el dia era especial i que el final va ser emotiu. I a fe que té raó, perquè el xou final de l'espectacle va posar la pell de gallina a tots els assistents, conscients com mai de la catàstrofe humanitària -només que hi hagués hagut un mort ja ho hauria estat i diuen que n'hi va haver cinc mil– que va provocar la guerra a l'Iraq. No hi havia ningú que rigués, parlés, quasi ni que parpellegés, cosa que no passa sovint en un espectacle.

Ara, el Morir a Bagdad, lluny de quedar-se en el nostre record iniciarà una gira que el portarà per diverses ciutats catalanes i altres de l'estat. Sembla que l'anada a Sant Sebastià és quasi segura. I per tant, que l'obra es traduirà al castellà. Doncs per molt anys. I que moltes iniciatives mataronines també tinguin aquest èxit.