I continuarem igual?

Analitzant les últimes dades d'atur a Mataró, facilitades per l'observatori del Mercat de Treball de Mataró, veiem que tornem a pujar en les xifres de les persones aturades amb un increment interanual del 20,26 % situant la nostre ciutat amb una taxa d'atur registrat del 20,04% (5,1 punts percentuals per sobre de la de Catalunya). També observem que el sector que més pateix en increment percentual és el de serveis (21,34% d'increment interanual) i que , en canvi, el sector de l'industria "salva els mobles" amb un increment interanual del 8,30%.

Hem d'afegir, per si les dades d'atur no fossin ja per si soles prou dolentes, que en el que fa a la contractació Mataró té un increment interanual de 0,51% mentre que a Catalunya el increment és de un 16,88%. Es a dir, estem més de 16 punts per sota en creixement d'ocupació. L a qualitat de l'ocupació també empitjora ja que el quasi inapreciable increment del 0,51, és degut als contractes de menys de sis mesos i als indeterminats (obra i servei), mentre que els de durada superior als sis mesos i els de durada indefinida, cauen de forma estrepitosa.

En definitiva, estem en una situació d'emergència en la que de moment no som capaços d'evitar amb mesures pal·liatives l'enfonsament de l'ocupació a Mataró i per altre banda tampoc s'aprecia una reacció davant la pèrdua de qualitat de l'ocupació, ni en el que ens indiquen les tendencials: Cal un re-equilibri en el pes dels sectors econòmics incrementant el del sector de la indústria.

Si es produeix una migració del sector de la construcció (que necessariament s'ha de redimensionar) cap al sector serveis ens trobarem amb un teixit econòmic a Mataró desequilibrat, amb un pes excessiu dels serveis en relació a la indústria. També observarem que els treballadors expulsats del sector de la construcció tenen moltes dificultats en la reincorporació laboral en el sector de serveis, sobretot tenint en compte que el major nombre d'aturats i aturades de la construcció són persones de més de 44 anys.

La conclusió doncs no pot ser altre que exigir mesures pal·liatives (pel curt termini) i inversions que potenciïn el sector industrial (mig termini) per tal que una indústria forta en Mataró, amb clústers ben definits, amb un alt valor afegit, amb recursos humans ben formats, doni la necessitat de l'aparició de indústria auxiliar i de serveis per la indústria.

Cal uns polígons d'activitat econòmica ordenats, amb una estructura coherent, amb serveis, amb bones prestacions en matèria energètica, subministraments i canals de comunicació. Uns polígons moderns, amb una visió integral de la seva gestió. No estic parlant tan sols de mobilitat, ni tampoc estem demanant quelcom nou, parlo del que ja portem temps treballant en el Pacte Industrial de la Regió Metropolitana, del que ja vam aportar i es va recollir a l'Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia Catalana, del que ja va treballar, amb l'aportació del nostre sindicat, l'Incasol amb el Llibre d'estil dels Sectors d'Activitat Econòmica.

És una demanda i és una exigència. Cal que l'Ajuntament de Mataró i en especial la seva àrea de promoció econòmica, no continuï igual. Ara cal escoltar a patronals i sindicats, ara ja no és suficient de posar-hi dos espelmes a Santa Rita i esperar que amb això i quatre titulars millorin les condicions laborals, econòmiques i socials de la nostra Ciutat. Hem de donar respostes a les dificultats dels nostres empresaris i empresàries i a les necessitats dels nostres treballadors i treballadores. Tenim la capacitat des del govern municipal i tenim la voluntat dels agents socials, ara toca arremangar-nos. Mataró ho necessita i s'ho mereix.