Jaume Roig

I ara què hem de fer?

Una de les coses que em continua sorprenent de la nostra societat és la manca de maduresa; passem de l'eufòria més eixelebrada a la depressió més profunda. Fa uns dies totes ens ponien, fins i tot el Govern regalava duros a quatre pessetes; ho dic per allò dels quatre-cents euros. I ara tothom plora de crisi. Cal que tornem a referir-nos als estudis de la Fundació Bofill per adonar-nos que hi ha qui sempre ha tingut motius per plorar i ningú no li ha fet cas, i em temo que seguiran en l'oblit. O potser cal recordar que des del sindicat ja advertíem de la feblesa del model de creixement i dels perills que comportava anar pel camí del creixement fàcil i no per apostar, de debò i tothom, per un canvi de model productiu. De vegades se'ns deia que érem uns “cenizos”. Tot ens anava bé i aquests, “els de sempre”, es queixen de vici, deien uns altres.

Fa ja uns mesos, l'octubre del 2007, des del sindicat advertíem que el bon moment de l'economia no ens havia de portar al triomfalisme i a relaxar la coherència de l'acció col·lectiva amb focs d'encenalls. El nostre model de creixement, la nostra societat i el nostre teixit productiu tenien importants oportunitats de futur, però també moltes mancances que no es podien ni tampoc s'havien d'amagar, ans el contrari, calia analitzar-les i obrir un debat públic per resoldre-les amb l'esforç de tothom. Ara ens tocarà fer-ho, però en pitjor situació.

Tant han canviat les coses ara que toquen tambors de crisi? Penso que manca una mica de sensatesa, ni abans estàvem tan bé, ni ara estem tan malament com perquè estiguem desanimats. Ara, el que cal, i això també era vàlid pels moments d'eufòria econòmica de no fa gaires mesos, és que la inversió privada prengui la iniciativa d'encapçalar el canvi cap a un model econòmic en què la qualitat, el disseny, l'exportació i la innovació tecnològica siguin els fonaments. Cal aprofitar la conjuntura actual per posar punt i final a la inversió especulativa al sector de la construcció, que ha alimentat en bona part el cicle de creixement, però que ha provocat inflació i ha posat traves a l'accés a l'habitatge d'amplis col·lectius.

Des del sindicat exigim l'increment de la inversió pública i que es doni suport a la inversió privada. Eixamplar i mantenir la qualitat de les infraestructures, millorar l'educació i la formació professional en el camí dels canvis que hi ha d'haver-hi en el nostre teixit productiu són altres de les nostres exigències. També fa falta millorar de manera important les polítiques i els instruments d'acompanyament per a la reinserció laboral de les persones que en l'actual conjuntura s'han quedat o es quedaran sense feina, en el camí cap a un nou model de creixement. Sempre hem dit que la fase de creixement ha anat acompanyada de desigualtats i de greus insuficiències pel que fa a la cohesió social. Els treballadors i les treballadores que han ocupat en bona part llocs de treball poc productius a la construcció i als serveis de poc valor afegit (dones, joves, immigrants) es troben ara en una posició de vulnerabilitat davant el canvi de cicle econòmic.

No ens estarem de reclamar des del sindicat més intervenció del sector públic, a través dels pressupostos, en la tasca de compensar els desequilibris produïts pel mercat. Volem un trànsit cap a una economia més productiva i aquest canvi ha d'anar acompanyat de més protecció a les persones i a les famílies, i això s'ha de fer mitjançant l'extensió d'una xarxa social que apaivagui els costos del canvi i que eviti que, com sempre, els més febles en paguin les conseqüències.

Aquesta és la nostra recepta per afrontar la crisi, ampliar i millorar la xarxa de protecció social envers les persones més vulnerables per facilitar el camí cap a una economia més productiva. Ara com ara no tenim altre camí si el que volem és que la nostra societat creixi, alhora, en riquesa i en cohesió social. Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical xanax order fioricet amlodipine soma telemanipulation cheap cialis online alcohol order ambien order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol order ultram ultracet prilosec zoloft online punitive amoxicillin buy cialis adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid buy ultram ambien arrack gradient hoodia heterozygote carisoprodol alprazolam online famvir alprazolam aleve order cialis xanax online cheap adipex bupropion

Arxivat a:

Comentaris

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive