La Gegantada dura massa estona, però no sembla que hi hagi una solució fàcil. De moment, com a mínim, no s’ha trobat. L’edició d’enguany, que un cop més va reunir un gran nombre de públic, no va ser una excepció. Les primeres figures de les prop de seixanta que hi van participar van començar a entrar a la plaça de Santa Anna pocs minuts abans de les 8 de la tarda, després d’haver arrencat la cercavila una hora abans. El darrer ball no es va produir fins un quart de 10, i la família Robafaves encara havia de pujar Riera amunt en direcció a l’Ajuntament.
L’acte serveix per demostrar la diversitat gegantera mataronina, realment excepcional. Però la voluntat de lluir totes les figures d’entitats, associacions de veïns i escoles de la ciutat fa que, de manera irremeiable, l’acte sigui lent i els assistents –mares i pares amb fills a collibè en la seva gran majoria- acabin un pèl esgotats. És un fet que es va repetint en cada edició, i any rere any s’han buscat fórmules per agilitzar la gran cercavila. Fins i tot es va intentar canviar el punt final de l’acte, traslladant-lo al Nou Parc Central, però la idea tampoc va reeixir. L’esquema propi de la Gegantada sembla que ho impedeix.
Malgrat tot, la gentada que va assistir ahir a l’acte demostra que, malgrat aquests problemes, segueix sent una cita molt popular de Santes, ideal per escalfar els ànims abans de les cites més emblemàtiques de la Festa Major.
-
Comentaris