Horaris comercials

He tornat al debat sobre els horaris comercials. Un dels primers projectes de llei que ha aprovat el nou Govern – apressat per necessitats cronològiques ja que, de no fer res, l'1 de gener de l'any que ve entraria en vigor una nova normativa – ha estat una nova regulació dels horaris comercials.

Aquest és un vell debat en el que no hi ha gaire consens a la nostra societat. Segons qui el plantegi les visions són ben diferents, sinó antagòniques: treballadors del sector, o usuaris - consumidors; empresaris de grans empreses de distribució o botiguers tradicionals; entorns urbans metropolitans, o petites i mitjanes poblacions; administracions públiques d'un o d'altre color... L'any 96 es va aconseguir un mínim consens que es va plasmar en la llei 2/1996 amb un ampli suport parlamentari, consens que es va trencar l'any 2000 amb la proposta de l'anomenat decret Rato de mesures liberalitzadores, que va ser una de les primeres mesures del Govern del PP quan va obtenir la majoria absoluta al Parlament.

La proposta del Govern pretén tres coses: la primera, reconèixer la diversitat territorial de la distribució comercial a Espanya, i en conseqüència traspassar a les CC.AA. un ampli marge d'actuació en la matèria amb un mínim igual per a tothom de vuit dies festius oberts i 72 hores setmanals. La segona, tornar al mínim comú consens de l'any 96 entre tots els sectors implicats: consumidors, treballadors i empresaris. I tercera, intentar mantenir un equilibri entre els formats comercials existents que asseguri la seva pervivència i desenvolupament.

I deia al començament, que he tornat al debat sobre aquest tema, perquè en les meves responsabilitats polítiques anteriors en el món de l'Administració local vaig haver de “batallar” molt amb el tema del comerç: formats, horaris, serveis… Pel que ara, en tant que portaveu del Grup Parlamentari Socialista he hagut de reunir-me amb agrupacions empresarials de diversos formats: comerç urbà, grans empreses de distribució, centres comercials perifèrics, eixos comercials, botiguers,...; amb treballadors del sector, consumidors...; viatjant a Vigo, Alacant, Valladolid, a més de les especificitats de Madrid o Barcelona, no m'ha vingut res de nou que no conegués i sobre el que fins hi tot m'havia hagut de definir amb decisions que molta gent sap van ser polèmiques i contestades.

La societat és avui molt viva i dinàmica. I les pautes de comportament dels consumidors – ciutadans, el propi contingut del consum, les noves tècniques i formats comercials, van portant a nous escenaris. I quan vaig pujar a la tribuna de l'hemicicle del Parlament per defensar la proposta del Govern – i era la primera vegada que ho feia – no vaig tenir cap prevenció, ja que em movia en un terreny en el que em trobava còmode en quant el coneixement que en tenia, però també amb el convenciment que en el futur en continuarem parlant, ja que els equilibris existents, en aquest com en d'altres sectors de l'economia tindran la durada que tindran segons la dinàmica que els diversos interessos en joc donin a la actual situació.

Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
order online cheap phentermine online orlistat soma online lipitor diazepam cheap adipex sonata generic online generic cialis online order vicodin online modulated losec phentermine online buy vicodin online buckshee tadalafil order adipex alprazolam disenchant cheap online amlodipine zoloft online sertraline retin lansoprazole paxil buy soma naproxen keflex generic sildenafil celexa pimpinella buy phentermine online generic propecia atorvastatin celexa generic ultram lisinopril stilnox sertraline ultracet testosterone tramadol orlistat buy fioricet online buy valium lansoprazole buy adipex online order soma soma buy vicodin online order