L’hora de prendre decisions

Amb el rebombori del temporal Glòria i els seus efectes a tot el litoral, la ciutat de Mataró ha estat amb els ulls posats al cel i en l’estat de la mar. Aprofito per dir que ha estat una tasca extraordinària la que han dut a terme els operaris municipals, protecció civil, tècnics sanitaris, bombers, etc, en l’atenció de les afectacions per incidències i desperfectes, sobretot a causa del vent. El pitjor de tot, han estat els 19 mataronins/es que, fins al moment, han estat atesos a l’Hospital per diversos incidents relacionats amb el temporal, esperem que tinguin una plena i ràpida recuperació.

Enmig d’aquesta tempesta, la política local, pel que fa a la seva activitat més pública, així com passa amb l’activitat escolar o esportiva a la ciutat s’ha vist afectada, hem tingut suspensions d’actes com la reunió informativa sobre les noves mesures de mobilitat al Centre o d’altres previstes. Tanmateix l’agenda ens porta  temes amb força transcendència pel que fa al Mandat que requereixen una immediata atenció i no poden aturar-se. Així doncs, aquesta setmana hem celebrat el Ple extraordinari d’Aprovació inicial del pressupost per l’exercici 2020 i cap a finals de mes ens han anunciat l’Audiència Pública on s’explicaran les principals actuacions municipals per a aquest 2020.

A l’acord de govern signat entre el PSC i els Comuns a Mataró, després de les eleccions municipals, es va acordar, entre d’altres, “desplegar i executar els projecte de “Mataró  2022” i resta de plans integrals i estratègics acordats el Mandat 2015-2019. En el Pla de Mandat presentat s’estableixen fins a 31 prioritats, això si, de forma molt genèrica, tals com treballar per una mobilitat sostenible o exercir la capitalitat a la comarca.

Les propostes del Govern Soci-comú, són insuficients i més enllà de desenvolupar projectes ja iniciats durant el mandat passat, continuen sense presentar un model de ciutat clar. Seguim en la tendència a convertir-nos en una ciutat dormitori sense capacitat de generar activitat econòmica de qualitat ni potenciar una identitat pròpia i exclusiva a través de la cultura o l’esport.

I quan parlem de “model de ciutat” resulta inevitable parlar de planificació. Però, no n’haurem fet un excés? No són discutibles les millores que ha generat en la provisió de determinats serveis públics, en eficiència i qualitat, i és innegable que és un instrument necessari per establir diagnosis i fer apostes de futur, però faltaria a la veritat si no reconec que la ciutadania continua observant amb preocupació la incapacitat de l’Ajuntament per resoldre grans problemes de ciutat.

Us en poso un exemple: Al Pla es presenta com a Prioritat 26 -> Promoure el comerç de proximitat i l’equilibri de zones comercials. Això es desenvolupa en dos punts: El primer: treballar per l’activació del comerç de proximitat als barris dinamitzant els seus eixos principals i el segon: aprovar el planejament del Sector dels Turons. Centrem-nos el primer, la dinamització dels eixos comercials. L’acció concreta projectada és “treballar perquè el tram de N-II ENTRE Laia l’Arquera i Sant Simó sigui un bulevard urbà” Encara que trobem al Pla d’inversions partides destinades a aquest objecte, cosa que no dubto, tot i que explícitament no s’han explicat a dia d’avui, trobo que es tracta d’un objectiu de difícil assoliment tal com els planteja.

I és que el problema és que ja fa més d'una dècada que a Mataró se succeeixen els plans i projectes de reactivació del casc antic i la façana litoral, sense que mai s'acabin de concretar. En temps del govern tripartit ja es va parlar de la reforma del mercat de la Plaça Gran, per convertir-lo en un espai de parades 'gourmet' en què havien de cohabitar  comerç i restauració. Res d'això fou mai una realitat. I a tocar, Can Cruzate, una de les illes més interessants de Mataró, actualment acull contenidors...

La realitat és que en la mesura que els plans estratègics comporten un procés de diàleg i interacció entre els diferents actors involucrats, poden esdevenir, efectivament, una eina de generació d’iniciatives molt interessant, però en massa ocasions topem amb un seguit de limitacions que n’acaben frustrant el desplegament: la manca de finançament, de lideratge, de consens, de definició del projecte...

Per tant, ara més que mai, amb majories folgades com té aquest Govern municipal, crec que no és tolerable que es basi tota l’acció de govern en una sèrie de desglossament de plans sense tenir massa clar quin serà el seu nivell d’execució real. Penso que és exigible que es comencin a prendre decisions valentes i que aquestes vagin en la direcció encertada. A aquesta ciutat, ja són massa els àmbits dels quals se’n porta molt de temps parlant sense que mai s’hagi arribat a cap concreció.