La Laia l'Arquera, de teló de fons de l'acte
La Laia l'Arquera, de teló de fons de l'acte

V. B.

Homenatge conflictiu a Rovira-Brull

Un acte en record de l'artista en el desè aniversari de la seva mort fa evidents les desavinences entre la seva família i el consistori

L’acte d’homenatge a la figura de Josep Maria Rovira-Brull, promogut per l’Ajuntament dissabte passat a Can Xalant, no va sortir pas com el consistori esperava. El record a l’autor de l’escultura Laia l’arquera, en el desè aniversari de la seva mort, va quedar en segon terme quan es van fer evidents les fortes desavinences que manté la família de l’artista amb l’ens municipal. L’artista Néfer, filla de Rovira-Brull, va aprofitar el seu torn de paraula per carregar inesperadament contra l’IMAC. “La seva infraestructura ha tornat a fallar, l’acte no ha aparegut en cap dels canals oficials”, va lamentar, davant la poca difusió que se’n ha fet. A més, va criticar l’elecció de la seu, Can Xalant. “L’acte no ha estat organitzat pel pensament contemporani –en clara referència al nom del centre de creació - sinó pel pensament atemporal de la família”. Néfer també va tenir paraules per al president de l’IMAC, Sergi Penedès, amb qui va lamentar no haver-se pogut reunir per parlar de l’acte malgrat haver-ho demanat insistentment.

Néfer va preferir no donar més detalls de les raons del conflicte que manté la família (a l’acte també hi eren els seus altres dos fills) amb l’Ajuntament, ni en el seu discurs ni tampoc en acabar l’acte. Va quedar clar, però, que la família està molt molesta per la manera com s’havia organitzat l’homenatge, com si s’hagués fet a esquenes seves. L’alcalde Joan Antoni Baron, que presidia l’acte, va sortir al pas recordant-los que l’organització de l’homenatge havia anat a càrrec del departament de Presidència, i no pas de l’IMAC. “Amb els errors que s’hagin pogut cometre, aquest és un acte organitzat a fi de bé, en memòria de Rovira Brull”, va apuntar. Baron també va defensar l’elecció de l’emplaçament, Can Xalant, que part de l’àmbit artístic mataroní veu com un espai excloent i molt lluny de les necessitats que té el sector de la plàstica local. “Vam escollir Can Xalant per tenir la Laia com a teló de fons de l’acte i perquè és un espai que ha de ser de tots”, va constatar l’alcalde.

Les desavinences també poden tenir origen en les dues iniciatives que es van presentar dissabte a la tarda en l’acte d’homenatge, un nou web dedicat a la Laia l’Arquera i a la figura de Rovira Brull, i la reproducció a escala de la citada escultura. Aquesta peça és obra de Josep Maria Rovira Juan, assistit pel dissenyador Àlex Valls en l'acabat i el packaging, i està integrada en el projecte “Laia l’arquera, un present per a Mataró”. Néfer va voler deixar clar que aquests eren uns projectes de la família, i no pas de l’Ajuntament, donant a entendre que el consistori s’havia apropiat de les idees. Tampoc va agradar que entre el públic, força nombrós malgrat la poca difusió que s’havia fet de l’acte, hi figuressin molt pocs artistes mataronins, en especial aquells que van treballar a l'entorn del propi Rovira-Brull, i cap membre de col·lectius com Dimarts del Llimoner o l’associació Sant Lluc.

L’agria i incòmoda situació viscuda en l’acte de dissabte passat va ser un reflex, en tot cas, de la fractura existent des de fa anys en el camp de l'art mataroní. Una fractura que ha trencat gran part dels ponts existents entre un sector important de la plàstica i els responsables de la política cultural, i que comporta que els esdeveniments artístics a la ciutat presentin sempre molts números de veure's rodejats de polèmica.

Un record, malgrat tot
La polèmica va esbiaixar completament la jornada, que malgrat tot també va servir de record a Rovira-Brull. El crític i historiador de l’art Daniel Giralt-Miracle va fer una glossa de l’artista, resseguint tota la seva trajectòria i corrents artístiques en què va participar. “Mataró va trobar en ell un gran artista, un mestre, un líder i un ciutadà generós”, va dir Giralt-Miracle. Rovira Brull va néixer al barri de Gràcia de Barcelona, però va viure gairebé 40 anys a la capital del Maresme des de 1961 fins al 2000, any de la seva mort. La Laia l’Arquera és el seu gran testimoni, una escultura que “la ciutat s’ha fet seva i que s’ha convertit en el referent geogràfic i estètic dels mataronins”, en paraules de l’alcalde. L’obra de Rovira Brull, però, va anar molt més enllà de l’escultura monumental, ja que va abastar facetes artístiques com el dibuix, la pintura o el disseny (va ser creador de diferents cartells de festes de Mataró, o del logotip de Caixa Laietana). Una obra i una trajectòria que hauria d’haver estat la gran protagonista en l’acte d’homenatge a Rovira-Brull però que van quedar eclipsades per la polèmica.

Arxivat a:

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive