Hivernacles

La sala del col·legi d’Aparelladors ja fa temps que s’ha guanyat merescuda fama de presentar exposicions de qualitat que a més a més deixen empremta en els seus protagonistes. El cas de l’exposició actual, amb el treball d’ Anna García i el títol “Hivernacles” n’és exemple d’ambdues coses. Per un costat per l’ alta qualitat del presentat i per l’altra ja que marca clarament el salt qualitatiu de la protagonista. Un salt que tots desitjàvem però que ella semblava resistir-se a fer.

Encara que sembli mentida el títol d’una exposició o l’obra escollida per el flyer o el catàleg ,acostuma a ser generalment premonitori , potser no del que podrem veure , però sí dels risc creatiu que l’artista ha pres per aquella mostra. El cas d’Hivernacles és prou evident.

Ana Garcia aposta com a tema per un element que és evidentment ric en metàfores , en reflexions al voltant del dintre / fora , del conegut / desconegut o del que es veu front l’ocult. Però Ana García no és ni abstracta , ni conceptual, ni contemporània; és pintora de caire figuratiu / realista. Per tant la seva aposta esdevé complexa ja que el repte es redueix a uns límits quasi minimalistes en els que els petits detalls, el punt de color, l’ombratge del dibuix , o simplement la intensitat de la pinzellada hauran de donar pes i densitat al concepte plàstic. Un repte difícil i costerut de la que en surt no tan sols airosa, ans amb nota ben alta.

Distribueix Ana García el seu treball en dos vessants tècniques: El dibuix i la pintura. En el primer cas accentua García el punt minimalista del treball. L’espai és el que domina davant un grafit suau , a voltes quasi intuït, i on el detall de perfeccionament tècnic vola a bona alçada. García aposta per un clima d’un cert misteri, boirós , de llums intuïdes i de solituds camperoles. Un treball molt al seu gust , que potser ens plauria amb més intensitat , però davant el que res hi ha a dir fora del consell d‘una detinguda mirada.

Però on hi ha l’eclosió que la catapulta a alt nivell és en l’apartat pictòric. En ell sembla que l’autora ha sabut desempallegar-se d’una dependència creativa i estilística del més proper en tots els sentits , per volar amb llibertat per uns camins paral·lels però amb evidents diferències. Un caminar que es defineix perfectament en l’obra que il·lustrava la notícia de la inauguració en aquest mateix capgros.com , que és sense cap mena de dubtes la millor de l’exposició.

Tornem a trobar aquí tota la filosofia del concepte que explicitàvem en l’apartat del dibuix però elevada en qualitat per un tractament pictòric de gran qualitat. El perfecte desenvolupament d’unes transparències en la seva exacta densitat i el contrast equilibrat front el punt exacte de les textures d’un mur contundent però alhora dúctil , estructuren un treball en que tot està en el seu lloc. Cromatismes contrastats , llum incidint en el global, perspectives i punt de fuga tècnicament sense discussió.....

Un concepte i un tractament que es repeteixen en totes les obres presentades que a més en aquesta ocasió son de petits formats, en les que l’autora es mou molt més còmode que en les grans mides i en las que obté uns excel·lents resultats.
Amb tot això és elemental entendre que la mostra d’Anna García que es realitza a la sala del col·legi d’Aparelladors és una mostra d’obligada i plaent visita que serveix perfectament per enlaira a la seva protagonista a aquells nivells que de fa temps intuíem però que mai acabaven d’esclatar.
Felicitats

Ana García. “Hivernacles”
Col·legi d’Aparelladors. Mataró. Fins el 18 de desembre.