Històries d’un afinador de pianos (2)

L'afinador de pianos truca a la porta. El fan passar a una sala d'estar molt acollidora que fa de sala de música. El piano, arrambat a la paret, i a dos metres escassos, un ampli sofà amb una tauleta rodona en espera d'algun espectador o oient.

La mestressa el posa al corrent de la presència a la casa d'una iaia que, sempre que sent la néta tocar, ve a seure i escoltar, però li adverteix tot seguit que no faci cas del que pugui dir-li, perquè pateix demència senil i no hi toca gaire.

L'afinador comença la seva tasca com sempre, afinant el La natural 440 hz. Quartes, quintes i octaves. Sembla un treball pesat i monòton, però per a ell és un treball artesà i bonic: gaudeix fent el seu ofici. Són molts els pianos que han passat per les seves mans i la seva oïda, i aquesta és la seva tasca i el seu pa de cada dia.

La iaia no triga ni cinc minuts a aparèixer. Petita, menuda i prima, com una figureta fràgil de porcellana, s'asseu al sofà sense dir res. L'afinador l'entreveu a través de la tapa negra i brillant aixecada del piano, que li fa de mirall. Al cap d'una estona, l'afinador veu l'àvia movent nerviosament les mans; sembla enfadada, i pressuposa el que està passant. Tot d'una, ella s'aixeca i, acostant-se-li, li diu suaument a cau d'orella: “Escolti, fill meu, vol dir que no ha estudiat prou ja? Deu estar cansat. Per què no torna un altre dia?” L'afinador no sap què dir-li, perquè tem que tampoc no l'entendrà, així que continua fent la seva feina. Asseguda pacientment al sofà, ella espera que aquell homenot que no sap tocar res i que l'atabala amb el clinc-clonc es cansi i marxi. La seva néta li toca cançons, però aquest grandàs no sap ni el que es pesca, sempre el mateix, quin mal de cap d'home! Qui sap les coses que li passen per la ment a aquesta àvia, però segur que maleeix els ossos al pobre afinador.

La situació es prolonga, així com l'actitud de l'àvia, els seus moviments i les anades i vingudes amb la repetida frase: “Fill meu, descansi i torni un altre dia, home!” .

Quan l'afinador acaba la feina, toca un parell de peces per comprovar que tot és correcte. En acabar, la iaia s'alça i suaument deixa anar, cofoia: “Avui sí que n'ha après molt, fill. Però, escolti, per què no se'n va i torna un altre dia?”.

Quan l'afinador de pianos li comenta l'anècdota a la mestressa de la casa, tots dos es fan un tip de riure. Però ben segur que l'àvia s'ho va passar ben malament aguantant aquell pesat que no sabia tocar res i li va fer la guitza tota la santa tarda... Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical xanax order fioricet amlodipine soma telemanipulation cheap cialis online alcohol order ambien order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol order ultram ultracet prilosec zoloft online punitive amoxicillin buy cialis adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid buy ultram ambien arrack gradient hoodia heterozygote carisoprodol alprazolam online famvir alprazolam aleve order cialis xanax online cheap adipex bupropion zoloft online mannolite azithromycin hoodia pseudochromosome tristimulus propellant hydrosystem adipex online zocor polyadelphous imovane buy nexium buy hydrocodone zithromax aleve reductil alprazolam retin-a gibbus fosamax cephalexin kneebend lassitude