Història de la Música amb notes mataronines

Mataró té un patrimoni musical plurisecular reflex a escala local de la Història de la Música europea. El segle XVI existia ja un orgue a Santa Maria, escolania i Capella de Música. Els musicòlegs F. Cortès, J. Guifré, Mª T. Ximenes i Neus Cabot i els historiadors F. Costa i J. Giménez Blasco, en diferents estudis, han resseguit la vida d’aquest conjunt musical i dels orgues de Santa Maria. Pel seu ús litúrgic, es conserven a la parroquial dos grans cantorals de fulles de pergamí, segurament del s.XVII. L’època on treu el cap un dels músics mataronins més destacats de tots els temps i amb obra conservada: Joan Pau Pujol (1570-1626).

Es conserva obra, en una relació no exhaustiva, dels Mestres de Capella set-centistes: Salvador Laverni (a Canet); Jaume Arau, autor d’un oratori sacre dedicat a la vinguda de les relíquies de les Santes a Mataró el 1772 i Miquel Bassols. Ja al segle XIX, de Jaume Roure i dels seu deixeble, l’emblemàtic Mn. Manuel Blanch autor de cèlebre Missa de Glòria i d’un Miserere que s’interpretava cada any a Sant Jaume de l’Hospital tots els dilluns de Quaresma.

Organistes de fama de Santa Maria foren Jaume Isern ( 1880), qui tocà per 50 anys l’orgue Boscà (1736) destruït durant la Guerra Civil. Isern fou inventor d’un aparell que possibilitava als invidents d’escriure música i que fou premiat per la Royal Society for the encouragement of Arts, Manufactures and Commerce de Londres. Al voltant del mestratge d’en Jaume Isern es va formar un cenacle romàntic musical del quan van participar entre d’altres: els seus dos fills Carles i Càndid, Nicolau Guanyabens,, autor de l’opera Arnaldo di Erill estrenada al Liceu el 1859 o de la barcarola que ha esdevingut la cèlebre La calma de la mar; el propi Mn. Blanch; Lluís Viada i Castellà, organista per més de 40 a Santa Maria o Teodor Solà, mestre per la seva banda Frank Marshall, aquest darrer professor d’Alicia de Larrocha.

Durant la segona meitat del segle XIX aparegueren també a Mataró amb força les grans masses corals populars que popularitzà Anselm Clavé. Parlem dels cors L’Antiga, La Palma, La Constància, La Perla, L’Harmonia, La Walkiria...

Al primer terç dels segle XX nasqué l’Orfeó Mataroní amb Mn. Josep Molé, l’Acadèmia Musical Mariana amb Mn. Joan Fargas i la Banda de Mataró amb el mestre Coll i Agulló. El 1926 es bastia el gran orgue actual de Santa Maria seguint l’estètica musical de l’època. D’aquesta primera meitat de segle XX són la música de gran qualitat dels Pastorets i de la Passió de la Sala Cabanyes dels mestres Enric Torra i Felip Vilaró; Les set paraules de Crist a la creu (1943) de Cristòfol Taltavull o l’In Memoriam del mestre Coll i Agulló que cada any s’interpreta a la Setmana Santa de Cartagena.

A tot aquest patrimoni musical de connotacions mataronines podem sumar l’obra del compositor Joaquim Cassadó, pare dels intèrprets Agustí i Gaspar Cassadó, les peces de piano de Frank Marshall, els “lied” de Joan Borràs de Palau, les sardanes d’Honorat Vilamanyà...