‘Hikikomori’, el teatre com a eina social per als joves

El mataroní Pere Vázquez va dirigir ‘El curiós incident del gos a la mitjanit’, a la Sala Cabanyes, una obra protagonitzada per un jove amb síndrome d’Asperger (una forma d’autisme).Llavors, diversos instituts de la ciutat es van posar en contacte amb ell per veure si podria portar l’obra als centres educatius, ja que tractava una qüestió interessant per als alumnes. “No vam poder per una qüestió de drets de l’obra, però allò em va fer replantejar que el teatre pot ser una eina molt potent a l’hora d’enfocar problemàtiques socials amb els joves, explica Vàzquez. Això, i el fet que el col·lectiu adolescent i jove (ESO i Batxillerat) és el més descuidat per les arts escèniques, l’han empès a adaptar ‘Hikikomori’, una obra escrita per Jordi Faura que s’estrena aquest cap de setmana al cicle ‘Fet a Mataró’. Posteriorment Vázquez la vol portar de gira pels instituts catalans.

‘Hikikomori’ és un terme japonès que defineix els adolescents que, inesperadament, decideixen tancar-se a les seves habitacions i no sortir-ne durant anys, aïllats del món  i dedicats exclusivament a veure la televisió, escoltar música, navegar per la xarxa i evadir-se amb els videojocs. “Un hikikomori necessita desconnectar de tothom fruit d’alguna mala experiència o problema greu que pateix”, explica Vàzquez. “És un fet que tots podem arribar a experimentar, però la majoria acabem trobant la porta de sortida. Ells no”. A països com el Japó és un fenomen relativament corrent, fruit de la brutal pressió social a la que són sotmesos molts joves, sobretot per l’exigència en els estudis. Però Vàzquez defensa que és una problemàtica extrapolable a una societat com la nostra. Aquí en diem agorafòbia, por a sortir al carrer, el trastorn que té un dels personatges de la sèrie ‘Merlí’ de TV3. “I no és culpa del nano que ho pateix, sinó del sistema en general, del qual tots en som responsables”, afegeix el director de l’obra. Vàzquez situa l’espectador dins de l’habitació del ‘Hikikomori’, i els protagonistes són els personatges que intenten comunicar-se amb ell: dos amics seus que estan fent proves per accedir a la millor universitat del país, parlen de la pressió que pateixen i que expliquen l’enorme pressió que pateixen; els pares, que ho viuen com una vergonya; la seva germana, una ‘kogal’ (una noia que s’accepta a ella mateixa perquè vol ser com les noies occidentals); o un home europeu que compara el que veu amb la situació social al seu continent.