El dia 26 va dinar amb l’alcalde de Mataró.
És un honor que sigui el mateix alcalde que vulgui portar personalment un tema de tanta importància. Vaig quedar encantat de la reunió, de la predisposició, de les ganes i sobretot de les possibilitats de fer el Museu. Perquè encara no hi ha res signat, però la disponibilitat de l’alcalde és total i la meva també.
És un projecte llaminer el seu Museu.
Aquest matí he rebut la trucada d’un alcalde. Hi ha tres municipis, i un d’ells és Barcelona, que volen el museu.
I què els ha dit?
Que agraeixo molt la seva oferta però la meva forma de negociar no és organitzar subhastes i per tant mantindré l’oferta de Mataró.
En què consisteix la seva oferta?
Estem dispostats a cedir en aquest museu fins a un total de 1500 obres d’art per un periode que pot anar des dels tres mesos fins als tres anys i oferir fer exposicions itinerants.
No hi hauria un fons permanent propi?
Depèn. Estaria disposat a deixar o fins i tot a donar un fons permanent, però no sé si pot ser la millor opció. Per mi sobretot és molt important que les peces estiguin exposades i que el Museu en pugui disposar per fer intercanvis amb altres museus d’Espanya i de l’estranger i aconseguir portar altres peces de gran prestigi. Si convingués que Mataró tingués obres importants pròpies estaria disposat a estudiar-ho, però caldria contraprestacions. I no pretenc tenir cap avantatge, ni cap benefici econòmic per part meva. Per això, perquè ningú pensi que em vull aprofitar, és millor el sistema previst, perquè és més net i transparent.
Jordi Tardà va oferir inicialment el seu museu del rock amb unes condicions molt altes.
Jo no vull contrapartides de cap tipus. M’agradaria que ningú de Mataró o de Catalunya pensi que estic fent negoci, perquè sinó em retiraria de tot. Jo ha he fet els negocis que havia de fer. Sóc sensible a les crítiques i en aquest sentit no en vull ni una.
La col·lecció privada compta amb obres úniques, com ara el Picasso, que per si soles podrien actuar d’esquer per al museu.
La gent no va als museus per veure una sola obra. Crec que la gran aportació que podem fer al món de la cultura contemporània és que la major part dels artistes catalans contemporanis, i no només els nascuts a Catalunya, estiguin representants a un museu.
Quin serà el seu valor afegit?
Seria un museu prou gran per mostrar l’obra dels millors artistes catalans des de l’any 1960 fins avui. Tothom que vulgui veure art català contemporani el vindria a veure. La bondat del museu estarà molt més relacionada amb la totalitat que amb una obra en concret. Farem que la gent de fora de Catalunya i de fora d’Espanya s’interessin pels grans artistes catalans a partir del museu de Mataró i a partir d’aquí als propis artistes se’ls pot obrir la porta a fer altres exposicions arreu del món: l’èxit del museu serà la primera exposició que es faci d’artistes catalans fora d’Espanya.
Qui establirà el criteri artístic?
Hi haurà un Patronat, en el qual hi hauran especialistes, directors de museus de Barcelona i crítics d’art de primeríssim nivell, com Maria Lluïsa Borràs, per mi una de les millors, que ja ha acceptat formar part del Museu.
Tenen la selecció d’artistes feta?
En aquests moments tenim el nom de setanta artistes que creiem que han de participar en aquest museu, molts dels quals estan morts. Aquesta llista la presentarem al Patronat que serà el que decidirà qui ha d’estar al Museu. Però el museu no pretén ser exhaustiu i potser també hi haurà un artista que no hi serà, perquè no tindré obra d’ell. Però també haig de dir que continuo comprant. Vaig a subhastes i a galeries i compro pensant en el museu. Fa poc he comprat una obra de Jaume Plensa del qual no en tenia cap. M’assessora Núria Poch que fa un any que treballa amb mi.
Al Museu hi haurà obra d’artistes locals?
Ens mirarem amb atenció els artistes de Mataró i si tenen el nivell hi seran i sinó el tenen no hi seran. Això no vol dir que no es pugui fer alguna exposició puntual, però partirem del criteri artístic. Però tinc la impressió que algun artista sí té el nivell per ser en aquesta col·lecció.
Com es portarà la gestió econòmica?
Des de fa un any i mig depèn de mi fins que la gestió econòmica passi a mans de l’Ajuntament, a través d’un patronat que comptarà amb un pressupost anual. Estem investigant models que ja existeixen. Hem de fer un museu sostenible i que no representi una despesa brutal per l’administració. D’alguna manera haurà de generar ingressos per compensar les inversions: des de les entrades, fins a la botiga del museu o l’escola de disseny i dibuix que tenim pensat muntar paral·lelament.
Segueix llegint l'entrevista aquí
-
Comentaris