Capgròs
Mataró no pot aspirar a mantenir una oferta cultural ambiciosa amb propostes com el Cruïlla de Cultures sense disposar d'espais adequats. La reflexió la fa el director del prestigiós festival musical, Jordi Herrerulela, en el moment de fer balanç de la segona edició que tot i haver deixat bones sensacions pel que al programa de concerts i al públic, manté dubtes sobre la viabilitat econòmica i l'encaix de l'actual model amb la ciutat. La manca d'escenaris encareix el Cruïlla fins a límits insostenibles i aquest any ha provocat també conflictes amb els veïns del Parc Central ja que aquest és el lloc predestinat a donar sortida als tots els grans concerts que arriben a la ciutat. Si les despeses de producció són altes es fa molt difícil amortitzar la inversió i en el Parc les produccions són molt costoses perquè cada vegda s'ha de muntar i desmuntar l'escenari. L'espai no està preparat i això fa, per exemple, que s'hagin de gastar molts diners en seguretat. Només per un dia de concert fan falta quaranta persones i això costa sis mil euros. Són massa diners, comenta Herreruela.
Pel que fa al problema del soroll que ha provocat les protestes dels veïns, el director del festival es mostra comprensiu. És un debat beneficiós per a tots. No ens agafat les crítiques al soroll com un atac al festival, sinó com una protesta per l'elecció del Parc com a escenari únic. Tantmateix, Herreruela adverteix que no es pot posar límit horari a un concert multitudinari. A nosaltres no ens agrada molestar, però si volem tenir tres concerts de sis o set mil persones que encara no els tenim- no podem tancar a les dues en comptes de les cinc. Per la ciutat és millor, però econòmicament no s'aguanta. Això no vol dir deixar el Parc sense activitat, però cal estudiar alternatives. Herreruela conclou l'anàlisi de la situació amb una sentècia inquietant. Mataró no està preparat per un festival important com el Cruïlla des del punt de vista d'espais.
Nous escenaris
Pel responsable de la Casa de la Música, organitzadora del Cruïlla, Mataró s'hauria de plantejar un mapa d'escenaris que cobrissin diferents necessitats. Mataró ha estat una ciutat industrial. Ha deixat de ser-ho i ha de ser una altra cosa que encara està per definir. Cal saber en què aposta, planteja Herreruela. El responsable del Cruïlla s'atreveix a fer un diagnòstic sobre els equipaments.Creiem que cal un pavelló amb capacitat per a més de mil persones per realitzar actes a l'hivern, acondicionat des del punt de vista de seguretat. Caldria que els futurs equipaments que s'està construint estiguessin pensats també per a concerts, des del punt de vista de seguretat i d'acústica. Faria falta també un amfiteatre exterior, d'una capacitat de 2500 persones amb possibilitat de posar una gent asseguda i una gent dreta. I finalment un espai de gran format per a espectacles de 10.000 persones. Per Herreruela la zona del passeig marítim ofereix grans possibilitats. El dubte és saber com fer un espai tancat en aquest entorn, comenta el director del Cruïlla, que tot i això reconeix que el mar és un dels valors afegits del festival. Volem estar a l'alçada del Pirineu Sur i la Mar de Músicas i si volem arrossegar gent cap a Mataró com a proposta turística el mar és una de les coses que hem de vendre i oferir. Per això el cartell del Cruïlla és una ona
-
La sostenibilitat, repte no aconseguit
Els organitzadors del Cruïlla de Cultures, que va celebrar-se entre el 23 de juny i el 28 de juliol, creuen que el resultat artístic ha estat el més satisfactori de les tres edicions del festival. Prop de 45.000 persones hi han assistit enguany, però els números segueixen sense quadrar i, tot i que les pèrdues no seran tant importants com en 2006, el balanç econòmic torna a ser negatiu. Un fet que pot portar a Casa de la Música Popular a plantejar-se'n el futur. Jordi Herreruela, explica que el festival ha donat enguany "un salt de qualitat bastant important", i ha destacat que el públic, al contrari que l'any passat, ha estat molt repartit entre tots els concerts. A tall d'exemple, en aquesta edició s'ha aconseguit omplir en dues ocasions el Monumental, amb Jaime Roos i Adriana Calcanhotto, un fet que VisualSonora només havia pogut acomplir anteriorment amb Lluís Llach, el passat mes de febrer. Els concerts del Clap també han funcionat millor, com és el cas dels concerts de Fanfare Ciocarlia i Brooklyn Funk Essentials. Herreruela destaca que "no només mouen gent les propostes mediàtiques i multitudinàries del Parc, sinó que tenim públic que ve a veure concerts de noms més desconeguts, fiant-se del criteri de l'organització". "Hem assumit riscos de programació -afegeix-, no era un cartell fàcil per al gran públic, però la gent ha respost". Segons el director del festival, en aquesta edició "el nivell dels concerts ha estat altissim. Altres anys no haviem viscut tantes nits màgiques", destacant la "sensació de gran esdeveniment" viscuda al concert de Muchachito i Macaco, en contraposició a propostes més íntimes i minoritàries, però que també van funcionar, com Brooklyn Funk Essentials o Adriana Calcanhotto.
Però el balanç artístic positiu xoca amb els resultats econòmics, que no són els esperats. "No aconseguim arribar a la sostenibilitat", explica Herreruela, en referència al que era un dels grans reptes d'aquesta edició. "Seguim generant pèrdues, és quelcom que no aconseguim trobar solució. Un repte no assolit, que ens ha de portar a la reflexió". Els números no acaben de quadrar, per un costat, perquè dues de les nits que s'esperaven més multitudinàries, la de Morodo i la de la Fete Africaine, no van atreure tant públic com s'esperava, tot i que en ambdues ocasions es va superar el miler d'espectadors. D'altra banda, els organitzadors tenen cada cop més clar que, perquè el festival sigui rendible, requereix d'una injecció econòmica important. "L'ideal seria l'entrada d'un patrocinador fort", resumeix Herreruela. Però costa trobar-los. "Es troba a faltar que algunes empreses de la ciutat apostin pel festival", afirma el seu director, qui creu que "tota la ciutat hauria d'apostar perquè Mataró tingués un gran esdeveniment com aquest, però de moment no es així". Per Herreruela, Casa de la Música està realitzant "una gran aposta" que no tenen la sensació que sigui compartida.
Comentaris