Heràclit d’Efes: entre la melangia i l’avorriment

No us enganyaré si dic que el més apassionant de l'acte mataroní que pretenia commemorar els trenta anys d'Ajuntaments democràtics, fou l'al·lusió a la modernitat dels micròfons del Congrés de diputats, esmentat per Manuel Mas, com a pròleg al seu discurs sobre Heràclit, filòsof grec recordat per haver dit allò de “Tot flueix, res s'està quiet”. Vull pensar que Mas ho feia amb certa melangia, recordant que havia cedit l'alta magistratura de la ciutat. Després, Joan Majó, amb un discurs intencionadament anecdòtic, va enaltir els valors d'unitat i pluralitat del seu govern, cosa que l'oposició segurament va agrair. Les intervencions dels representants dels grups municipals van passar sense pena ni glòria, amb algunes errades històriques per part del republicà, massa cofoïsme “de debò” de la portaveu d'iniciativa, pur tràmit en el convergent i amb regust de “acord a la basca” per part del popular. Després un discurs post conciliar d'un demòcrata cristià d'esquerres –són els que ara manen a can PSC– i cloenda final de l'actual alcalde, utilitzant el model conegut de relat del llistat telefònic. Tot plegat avorrit, ensopit, excessivament institucional, dirigit a un públic massa content d'haver-se conegut, que em va fer entendre que la CUP passés d'anar-hi. Els discursos plens de lloances sobre els Ajuntaments democràtics s'assemblen cada vegada més als relats dels avis a la “vora del foc”. Absències notòries: la de Salvador Milà, autèntic ideòleg de la nova ciutat; en Ramon Camp, exemple de com es pot influir i també manar, des de l'oposició; en Toni Civit, que hauria d'exercir amb honor l'haver estat primer regidor republicà des de la represa democràtica; i la de Joan López, cap visible durant anys del PP, que amb molt de treball, va saber rejovenir i modernitzar. Trenta anys després, l'acte em va permetre novament comprovar que l'alcaldia, amb tres titulars diferents, ha estat legítima i democràticament en mans d'un únic partit que ha estat molt intel·ligent dissenyant una estratègia coherent que sempre ha erosionat als aliats més fidels, fins convertir-los en satèl·lits permanents. Durant tres dècades el prestigi dels Ajuntaments democràtics, assolits amb l'esforç plural de gent molt diversa, ha estat manllevat només per uns. Sembla que aquesta costum no pot durar sempre. Espero que els ciutadans optin algun dia majoritàriament per passar pàgina i l'alternança, el canvi, la renovació o el que sigui, s'obri finalment pas, abandonant la melangia que ahir aclaparava als presents, amb divagacions sobre indrets i fets ja massa llunyans. Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
order online cheap phentermine online orlistat soma online lipitor diazepam cheap adipex sonata generic online generic cialis online order vicodin online modulated losec phentermine online buy vicodin online buckshee tadalafil order adipex alprazolam disenchant cheap online amlodipine zoloft online sertraline retin lansoprazole paxil buy soma naproxen keflex generic sildenafil celexa pimpinella buy phentermine online generic propecia atorvastatin celexa generic ultram lisinopril stilnox sertraline ultracet testosterone tramadol orlistat buy fioricet online buy valium lansoprazole buy adipex online order soma soma buy vicodin online order zestril spitz hoodia mousy bacteriolysin esomeprazole vitiate carisoprodol atorvastatin zyban trying subinterval