‘Hem de lluir el que tenim i suplir les mancances amb imaginació’

Com a periodista de llarga trajectòria, què pot aportar el seu perfil de comunicador a l’IMAC?
La feina fet aper l’IMAC durant aquests anys és evident, s’ha assolit un bon patrimoni, però una de les mancances, convinguda per tothom, és la comunicació, posar en valor el que es fa. El regidor Joaquim Fernàndez em va dir: “per què no intentem donar-li un toc personal? perquè no ho difonem més als mataronins i a la gent de fora perquè siguin conscients del que es fa a la ciutat a nivell cultural?

Com, s’ha de fer?
Ens hem de preguntar, per què Granollers, Sant Cugat o Sabadell tenen molta personalitat en l’aspecte cultural i es projecten a través d’ella, i Mataró no en té tanta? Si responem a això, tindrem una part important solucionada. Hem d’explicar qui som i que fem, de manera transgressora i desacomplexada. No es tracta de crear grans campanyes de difusió massiva, sinó crear esdeveniments que siguin el màxim de noticiables.

Però el problema estar en comunicar el que tenim, o directament en allò que tenim?
Jo crec que l’oferta pública i privada en conjunt és molt bona. Crec que Mataró és una de les millors ciutats del país, i la branca cultural juga un paper important perquè ho sigui. És evident que tenim mancances, com ara la falta d’un teatre adaptat a les necessitats del segle XXI, o un auditori. Però les hem de suplir amb imaginació, i no autolimitant-nos.

Aquestes mancances venen de lluny, falta un teatre nou, un auditori, una sala d’exposicions més gran, un espai polivalent... i fa molt de temps que es reclama una solució.
Ho podem fer tot? En aquest moment, no. Però ens interessa molt més lluir les realitzacions que no pas les mancances, ja que les mancances generen frustració. Valorem allò que tenim i ens funciona, allò que la gent utilitza i en gaudeix.

Però les mancances no es poden pas tapar.
Clar que no, però al ciutadà li hem de parlar clar. Grans inversions a curt termini no en podem fer. En aquest moment, per exemple, no podem construir un teatre nou. Però sí que podem potenciar allò que tenim, gestionar-ho de manera molt imaginativa i treure’n el màxim suc possible. No crec que haguem de construir més equipament públic, sinó aconseguir que els existents siguin més permeables. Explorar col·laboracions amb l’àmbit privat, evitar doblar serveis. I ajudant a la gent perquè pugui continuar fent coses amb els recursos que disposem. Noves inversions? Ara no n’hi poden haver.

Mataró ha perdut el Cruïlla de Cultures i el Festival Shakespeare, que eren dos elements de projecció exterior. Teniu algun projecte en ment per substituir-los?
Hem de lluir el que tenim, no podem inventar grans coses com ara el Cruïlla o el Shakespeare. Poques coses seran com eren, això ha de quedar clar. Els espectacles o iniciatives que representen un volum molt gran de recursos han passat a la història. Però tenim coses per destacar. Els 50 anys del descobriment de la Torre Llauder, que cal conèixer, lluir i projectar. Els 300 anys del 1714, on Mataró va tenir un paper destacat. O el 50è aniversari de la nevada de 1962. Hem de jugar amb aquests elements, amb les efemèrides, per explicar el que som, per projectar-nos, per recordar fets ciutadans que poden servir per a cohesionar-nos.

El patrimoni cultural del què disposa Mataró és suficient per possibilitar tot aquest “lluïment”?
Tenim una targeta de presentació excel·lent com ara Les Santes, unes festes de referència, considerades entre les millors del país i que atreuen moltíssima gent del Maresme i de més enllà. A través de les Santes aconsegueixes que la gent de fora que ve a la ciutat pugui conèixer altres elements de la ciutat. On hem de treballar més és en potenciar aquests altres elements. El nostre patrimoni modernista, el projecte de Museu d’Art Contemporani, la Iluro romana, Santa Maria...

Més enllà de servir per a projectar-nos, creu que l’oferta cultural de la ciutat és suficient per satisfer als mataronins?
Mai ho és. Però tenim uns Pastorets que són un espectacle de primer nivell. Una temporada estable de teatre amb obres no pas menors, o els concerts de Casa de la Música, de la qual en som socis fundadors. L’oferta d’exposicions de Can Palauet, o les festes populars com els Tres Tombs, la Cavalcada de Reis, el Carnestoltes que ha estat molt participat. la Trobada de Puntaires que tenim d’aqui poc. Tot això també és cultura, no ens hem de cenyir només al teatre, el cinema o les exposicions.

Ara que menciona la Cavalcada, no li caldria una revisió?
Vam analitzar la darrera Cavalcada i a nivell de temps, organització i moviment va sortir molt bé. Però creiem que la vessant artística és millorable. Estem estudiant donar-hi un tomb, intentar posar més en valor l’acte final a la plaça de l’Ajuntament...

Des del primer moment s’ha mostrat molt partidari de la concertació amb la societat civil a l’hora de programar actes culturals
L’ideal seria que la societat civil se n’encarregués, i les institucions gairebé no haguessin de fer res. La tradició d’aquest país és aquesta, com que han mancat estructures d’estat, les entitats i associacions han estat les grans impulsores culturals. Els principals equipaments de país, els més antics, els ha promogut la societat civil a través del mecenatge. Amb l’arribada de la democràcia es va considerar que el poder públic havia d’ocupar-ho tot. Ara toca explicar a la societat de civil que s’ha de tornar a implicar, no amb diners públics sinó amb els seus propis recursos. La iniciativa pública ha d’evitar que hi hagi sectors que es quedin orfes, traslladar la cultura a totes les capes de la societat. Però ens enriquiria molt que la societat civil capitalitzés la iniciativa cultura.