"Hem assolit els resultats que volíem però la colla no s'ha fet més forta socialment"

Cugat Comas deixa de ser el cap de colla dels Capgrossos, càrrec que ha ocupat durant aquestes dues darreres temporades. Comas torna a la pinya després d'un període relativament curt però profundament exitós al capdavant dels de blau. Dos anys per emmarcar, amb fites com ara nous castells de gamma extra per a la col·lecció dels mataronins o la millor actuació de la història de la colla al Concurs de Castells de Tarragona. Comas deixa el lideratge dels Capgrossos havent coronat gran part dels objectius que es va proposar fa dos anys quan va acceptar el repte, però tot i així es retreu altres fites no assolides. 

Havies pensat mai que series cap de colla quan vas entrar als Capgrossos d’adolescent?

Jo mai havia pensat en formar part de la tècnica de la colla fins que en Mia Castellví em va nomenar cap de pinyes, el 2012. Va ser una elecció sorprenent per a tothom a la colla, fins i tot per mi. Ser cap de colla no m'ho plantejo un dia en concret sinó que interpreto que és un pas lògic que he de fer, precisament, en el decurs del 2015. Aquell va ser un any molt difícil i dur, amb en Jordi Gonzàlez de cap de colla, i és llavors que penso que potser podria ajudar sent-ne. Finalment ho sóc el 2017.

"Els Capgrossos és una entitat radicalment amateur però hi demanem una exigència quasi professional"

Quins càrrecs has ocupat en el si de la colla des dels teus inicis? Què t'ha permès descobrir dels Capgrossos, el fet de veure'ls des de tantes perspectives diferents?

He estat vocal de comunicació i vicepresident a la Junta administrativa i cap de pinyes, sots-cap de colla i cap de colla a la tècnica. Cada perspectiva enriqueix una visió més completa d'una entitat i una activitat en la qual tothom en participa per voluntat, és radicalment amateur però hi demanem una exigència quasi professional.

Ara que ho deixes i ho has viscut, què creus que ha de tenir un cap de colla per fer bé la tasca que li pertoca?

Ha de tenir un bon equip. Es personalitza molt en la  figura del cap de colla però en l'actual nivell d'assaig i especialització d'una colla castellera, la gestió és grupal. Sí que és veritat que ser-ne el cap et demana, també, una dosi de lideratge, d'explicar a la colla i dirigir-t'hi en sentit ampli. Fas una gestió sovint quasi més emocional que no pas estrictament castellera, sobretot en els moments de més nervis.

La colla necessita nous estímuls i idees i sobretot una estratègia compartida, amb nova gent al capdavant

Per què ho deixes? Quina necessitat hi ha de canviar, tan per part teva com pel conjunt de la colla?

Quan em vaig presentar vaig dir que volia treure el suc a la colla i crec que cal canviar de taronja per exprimir. Som en un cicle castellerament exitós que comença amb la segona torre de 9 descarregada el 2014 i desemboca en el fabulós 2017 i la torna d'aquest 2018 més irregular. La colla necessita nous estímuls i idees i sobretot una estratègia compartida, amb nova gent al capdavant, que ens permeti de no aturar-nos i créixer. Aquest any hem desaccelerat i la colla ha evolucionat cap a un funcionament a dues velocitats que s'allunya molt del que jo voldria. Plego per responsabilitat amb aquest fet i també per motius personals.

Com es torna a la pinya quan s'ha estat el cap? Com canvia la teva percepció del que sou i el que feu després d'haver estat al capdavant?

Es torna a la pinya com un més. És del que en tinc més ganes. No he pogut fer pinya a cap 5 de 9 dels que hem intentat, per exemple. I en tinc ganes. La percepció canvia per qualsevol persona que hagi estat a la tècnica perquè saps què s'hi cou i com es viu des de dins i òbviament et solidaritzes amb els que hi són, especialment en mals moments si venen o en feines més fosques. Estaré al peu del canó per ajudar en tot: els castells són el que m'agrada més.

S'han complert els objectius que et vas marcar ara fa dos anys?

Vam dir que volíem guanyar regularitat en els castells de la gamma extra i el pòsit estadístic dels dos anys diu que ho hem aconseguit. Les 8 torres de 9 i els quatre 5 de 9 descarregats ho evidencien. No hem pogut completar els altres dos, però. El 9 no l'hem ni intentat i el pilar de 8 ens va caure l'any passat. A nivell de resultats, els objectius s'han aconseguit però crec que la colla no ha musculat socialment, no ha sabut metabolitzar aquests èxits i no s'ha fet més forta en aquest temps. Pel que sigui. Però m'ho retrec. Estic molt content, això sí, del poc que hem caigut. Crec que és el millor tresor. No caure és el que ens fa més forts. 

Al nou cap de colla, què li demanaries? I a la colla en si?

Al nou cap de colla li demano que sigui coherent amb la nostra manera de veure i viure els castells i, sobretot, que ens faci treballar més, més junts i a més gent per a millorar com a entitat i com a colla. I a la colla, que precisament fem això. I que siguem capaços de seguir atraient més gent a un món com aquest en una zona com el Maresme.