Hannah Jarzabek retrata el drama dels desnonaments a Les Esmandies

Una de les exposicions més destacades que es poden visitar aquests dies a Mataró es troba al casal de barri Les Esmandies. La protagonitza la fotògrafa polonesa Hannah Jarzabek, porta per títol ‘Hard Times’ i reflecteix un drama que està de plena actualitat: els desnonaments. Jarzabek, afincada a Barcelona, s’endinsa en la realitat de quatre famílies que no han pogut fer front al pagament de les seves hipoteques i que han estat expulsades -o es troben en procés de ser-ho- de la seva llar. La mostra és una denúncia punyent de la llei hipotecària de l’Estat espanyol, que impedeix la dació en pagament i que en els darrers tres anys ha impulsat més de 300.00 famílies a afrontar un procés de desnonament.

“Vaig començar a interessar-me en el tema a principis de 2010, quan els desnonaments encara rebien poca atenció”, explica Jarzabek. La fotògrafa va marxar de la seva Polònia natal quan tenia 17 anys. Actualment en té 36 i en fa quatre que resideix a Barcelona. La seva arribada coincideix amb la irrupció de la crisi a l’Estat espanyol i amb conseqüències tan dures com l’onada de famílies que no poden fer front a les hipoteques contretes amb els bancs. “Vaig entrar en contacte amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i vaig conèixer la realitat de la legislació hipotecària d’aquest país, que em sembla absolutament brutal”, assegura. A Jarzabek li va sorprendre especialment que no existís la dació en pagament, cosa que implica que les famílies desnonades no només perden els seus habitatges, sinó que mantenen els deutes. I si no els poden pagar, passen a recaure en els seus avaladors. “Ho comparo amb Polònia i amb altres països on he viscut i no trobo una llei com aquesta enlloc, és inhumana i increïble que existeixi en el marc de la Unió Europea”, afirma.

Jarzabek se centra especialment en el cas de dues famílies de Montcada i Reixac i de la Bisbal del Penedès, tot i que l’exposició es completa amb dos casos més de Barcelona i de Badalona. En tots ells, la fotògrafa va trobar dificultats inicials per poder fotografiar la realitat que vivien. “En un primer moment, totes les famílies mostraven recels, els feia una certa vergonya mostrar la seva cara i explicar el problema que patien”. Però amb el pas del temps, gràcies a la tasca de sensibilització social realitzat per moviments ciutadans com la PAH, els desnonaments han deixat de ser tabús i els afectats estan més predisposats a parlar-ne obertament.

La vivència dels infants
Un dels temes que més l’ha afectat durant la realització d’aquests reportatges fotogràfics és l’impacte que tenen aquests processos en els infants de les famílies que en són víctimes. “En diversos casos m’han explicat que el procurador judicial deia a les famílies que el dia del desnonament els seus fills no hi podien ser presents, perquè si no podrien tenir problemes amb els serveis socials”, apunta la fotògrafa. En un dels casos fotografiats, que van patir fins a tres amenaces de desnonaments, en tots els casos els infants se n’anaven a casa dels avis en el dia assenyalat. “És una forma molt inhumana de pressionar-los”, assegura Jarzabek.