Hamlet que enganxa

Magistral, va ser el Hamlet que es va poder veure dimecres 14 al Monumental, dins del VIII è Festival Shakespeare. I es que els organitzadors del Festival van optar aquest any per sorprendre'ns amb la versió lituana d' Oskaras Korsunovas, anomenada “Hamletas”. Una versió intransigent, cruel i explícita de la versió de “Hamlet”, tal i com diu el propi programa de mà.

La peça, de 3 hores i 15 minuts de durada, no deixa de sorprendre en cap moment, ja que cada element, cada nota de música, cada raig de llum, cada actor, cada paraula... està rigorosament dirigida. I quina direcció!

L' escenografia és simple, però original. Nou tauletes amb miralls i bombetes (d' aquelles que hi ha als camerinos dels teatres), es mouen contínuament per l' escenari, canviant l' espai narratiu de la història. La música té tota la força possible, i va sincronitzada amb els moviments dels personatges i amb la llum. El vestuari és acurat, i no situa a l' espectador en cap època concreta. El text està literalment trencat per tot arreu. El director juga amb els sonets de Shakespeare, canviant-los de posició, o versionant-los a favor de l' obra.

L'atmosfera que es crea a dins del teatre, amb tots aquests elements jugats, és doncs per a l' espectador un ambient terrorífic i inquietant on es reflexa la bogeria humana amb tots els ets i uts. I es que els actors en son el plat fort. El duet encapçalat per els actors que interpreten els personatges de Hamlet i el rei, aboquen una energia constant i defensen el paper amb força. El Hamlet, cau en la bogeria i és totalment creïble, mentre el seu tiet, el rei, desprèn tota la maldat que té el personatge, tenint moments que frega la por. La resta de personatges, estan en un registre totalment correcte, mentre algun destaca més que l' altre.

En definitiva: Ser o no ser? Aquest és el dilema.