Capgròs
El dissabte dia 28, a la tarda, moria a Vic l'Enric Quintana, d'un càncer, als 65 anys d'edat. Ell va ser durant els anys setanta i vuitanta del passat segle XX, el fotoperiodista de la transició a Mataró. Va pertànyer al Grup de Premsa (1971-1979) format per periodistes de Mataró compromesos a favor de la llibertat d'expressió i la democràcia. Va enregistrar amb la seva càmera multitud d'activitats legals o clandestines així com de notícies d'actualitat que il·lustraven els escrits apareguts a El Correo Catalán, Mundo Diario, Tele/eXprés, Diario de Barcelona, Avui, els periòdics El Maresme, Canigó o Presència, Oriflama, Pagesia i Treball, entre d'altres. I va il·lustrar diversos llibres i va fer varies exposicions temàtiques com Nens i barris, París vist per l'Enric, o Suècia, el paradís o La lluita antifranquista a Mataró.
Fa poc més d'un any que acomiadàvem a Josep Català i Medina, impulsor i coordinador del Grup de Premsa. Avui acomiadem el segon membre d'aquest col·lectiu. Els mataronins d'aquells anys 70 i 80 si volien saber què passava a la nostra ciutat es veien obligats a comprar la premsa barcelonina doncs la local (periòdic Mataró) era absolutament submisa al règim franquista i a l'Ajuntament. Enric Quintana era el comodí dels corresponsals i posava rostre a les notícies que es produïen. Moltes activitats legals (conferències, projeccions de cinefòrum, concentracions, manifestacions, rodes de premsa, recollides de signatures, exposicions, recitals de cançons, etc.) no eren res més que el reflex d'unes inquietuds socials ben latents dins del context d'agitació de l'Assemblea de Catalunya.
Gràcies a la seva tasca professional Mataró té multitud d'imatges d'una època esperançadora i dinàmica. Imatges que avui estan dipositades a l'Arxiu Municipal de Mataró (6.000 imatges), gràcies a Xavier Cateura i que van donar peu a l'edició d'un llibre De súbdits a ciutadans. Mataró, del 1960 al 1980. Un centenar d'instantànies de l'Enric Quintana il·lustren uns anys de gran agitació, social, cultural, sindical i política a Mataró.
Als vuitanta penjà la càmera fotogràfica, se'n va a viure a Vic i conrea el camp de la poesia publicant l'any 1989 el llibre Horitzons en el mar blau i que dedicà de forma molt emotiva al seu pare que va morir en un capvespre curull de finestres closes. Amb un especial record brindo al pare aquest llibre. El seu amic i reconegut poeta de Premià de Mar, Valerià Pujol, li va prologar i on va escriure que llegint les seves poesies ens parlen de que El pas del temps, la nit, la soledat, l'amor, la mort es trenen i es destrenen a través dels seus poemes (...) Enric Quintana se serveix d'un llenguatge ple de recursos surrealistes a través del qual ens destria la realitat, mirant de transcendir-la. Quintana, fotògraf, de professió fa un acte de fe antirrealista, antiinstantànic i defuig el llenguatge excessivament directe i immediat. Per això en un dels primers poemes ens avisa en titular-lo Agafo la Pentax i esmicolo la realitat. I conclou Valerià Pujol el qui avisa no és traïdor.
Els que d'hem visitat a l'Hospital a Vic el vam veure il·lusionat i amb set, assedegat, d'afecte, de relacionar-se amb els demés a través del facebook o del twiter des de l'ordinador que tenia al teu costat. Vam quedar que el tornaríem a visitar passades les festes de Nadal i Cap d'Any. Jo no hi hem sigut a temps.
L'Enric Quintana ha mort lluny de la seva ciutat natal però és enterrat a Mataró. Seria oportú que la ciutat, en memòria seva i, sobretot, d'aquells anys en què ell va retratar la realitat quotidiana, se li fes una exposició de les seves fotografies i un recital d'algunes de les seves poesies.
Descansa en pau amic Enric Quintana, fotògraf de la transició.
Comentaris