Gràcies

Ni puc ni vull amagar-ho: aquesta nit sóc molt feliç; com els més de vint-i-tres mil mataronins i mataronines que en les passades eleccions al Parlament varem votar ERC i CiU. Fa unes hores, el President Mas i l’Oriol Junqueras han arribat a un acord per convocar, durant el 2014, una consulta per a l’autodeterminació del meu país. Amb els ulls humits i els sentiments a flor de pell, m’he assegut davant el teclat amb la voluntat de compartir les intenses emocions d’aquest moment tan important. Després de tants i tants anys esperant, finalment hem emprès el viatge cap a la llibertat. Sóc conscient que el camí estarà ple d’entrebancs, que res serà fàcil, que a cada pas trobarem l’enemic volent-nos anorrear, però, malgrat tot, estic convençut que arribarem fins al final.

Gràcies President Mas, gràcies Oriol; aquesta vegada no ens heu fallat. Heu pensat més en les necessitats del país que en els interessos dels respectius partits. Ambdós heu demostrat la vostra talla i la vostra capacitat. Ja era hora: la política amb majúscules ha tornat. Qui ens havia de dir, ara fa tres anys, que la plenitud nacional estaria més a prop que mai?

Evidentment no faltaran mil i una veus que voldran aigualir l’acord. Que menystindran al President i a l’Oriol. Que ens voldran acollonir. Els espanyols per descomptat; però també els botiflers, els col·laboracionistes habituals, els que pensen en la seva butxaca i els que tenen interessos amagats. Els cavalls de Troia i els mercenaris al servei de l’estat. De fet, agitadors de tota mena han començat a fer sonar tambors amb l’objectiu de mantenir privilegis i generar confusió: “els catalans estan molt preocupats”; “si la consulta va endavant, el futur de Catalunya serà molt complicat”; “la inestabilitat espantarà els inversors”; “no es podran pagar les pensions”; “el President serà un ninot en mans de l’Oriol”; “CiU ha cedit en tot”; “ERC s’ha venut al capital”... La seva misèria moral no els permet estar a l’altura ni tan sols en un moment tan excepcional.

Que ningú es deixi enganyar: només fora d’Espanya superarem la crisi i podrem conservar l’estat del benestar.