Germans de Sang: "No pot ser veritat"

La història de “dos germans, nascuts del mateix cos, però ben distants” va inundar el dissabte 14 de setembre l'escenari del Monumental per als nostàlgics que havien vist aquesta obra farà uns 20 anys.

La història del germà ric (Sergi Zamora) i del pobre (Roger Pera), que repeteixen paper, són capaços de remoure en l'espectador els sentiments més contradictoris, des de la complicitat d'uns innocents set anys, fins a la pena per dos adults desgraciats, un per la falta d'amor i l'altre per culpa de les pastilles.

El treball de l'actriu Virginia Martínez, en el paper de la mare dels dos germans, venç ràpidament el record d'Àngels Gonyalons. La seva veu, la seva dolçor, la seva mirada atrapa l'espectador, que de seguida vol ballar amb ella com si tingués davant la Marylin Monroe.

Els escenaris de cartró pedra dels 90 deixen pas a un joc amb quatre reixes que es fan servir com a tot tipus d'espai: cases, presó, etc. Aquesta simplicitat espacial ens permet fixar-nos en les interpretacions magistrals dels actors i en les magnífiques veus que transmeten emocions en estat pur.

Tot i els problemes de so, que trencaven la màgia pròpia d'un musical renovat, Germans de sang ens ensenya fins on arriba la desesperació d'una dona per alimentar els fills o d'una dona per poder tenir-ne un.

Les veus finals que observen els espectadors amb els cossos dels dos germans morts ens murmuren que aquella història “no pot ser veritat”, convertint-la, irònicament, en una història de persones com nosaltres.