Gent per Santes

Si el cartell de Santes és com el primer tro d'avís per a tal d'anar-nos preparant per a la festa, el segon petard d'avís , aquell que ens indica que hem d'espavilar si no volem arribar tard , és sens dubte l'exposició fotogràfica de Santes que com ja fa anys es presenta sota l'aixopluc municipal a la sala de l'Ateneu , ara de la Fundació Iluro.

Fa ja un bon grapat d'anys de la institucionalització d'aquesta mostra el que fa que cada vegada sigui més difícil donar una volta al cargol i refilar una nova mirada fotogràfica vers una festa que es coneguda i estimada per a tots.

Una mirada que a més de qualitat ens ofereixi originalitat i frescor i el toc personal d'artista del fotògraf escollit , sabent tots ells que la gran professionalitat de tots els convidats fa que tècnicament sigui sempre del més alt nivell, el que fa derivar encara més en el concepte i la singularitat , el conseqüent èxit o fracàs de la mateixa.

El fet d'aquesta primacia del concepte fa que el judici es mogui més en la coincidència amb el sentit del concepte personal de la festa de l'espectador que no pas en un judici més en to asèptic i analític. Però, és que hi ha quelcom d'asèptic i analític en l'entorn de Les Santes?.

Assumida tota aquesta prèvia ens hem de mullar i hem de dir clarament que per a mi el treball de Quim Puig , en aquesta mostra“Gent x Santes” és excel•lent i mereix tota mena d'aplaudiments.

I penso així ja que soc d'aquells que creu que la festa son les persones. Les Santes no son els gegants , els nans, les comparses, la missa, els focs , el ball de requisits , l'escapada a la negra nit ni el desvetllament bellugós. Les Santes son les persones que converteixen aquells actes neutres en essència en un esgarip passional que ens posa els pels de punta.

Per això m'agrada el treball de Puig. Perquè un mocador ens transporta a les havaneres , un ohh als focs, uns ulls sorpresos ens apropen als gegants i ... . És en la potència febril d'uns ulls, un gest , o en la bigarrada sensació d'un veritable terratrèmol humà, on trobem l'essència i per tant la realitat de les nostra festa més preuats.

Si a més afegim la ja abans esmentada perfecció tècnica , el sentit especial que sempre comporta l'ús del blanc i negre , i el desig de fugir de populismes per centrar-se en la gent anònima , fa que aquesta sigui , al meu entendre, una de les millors exposicions de fotografies de Santes dels darrers anys.

Felicitats.