Manuel Mas i Estela

Galileu, Pavlov i Quevedo

En el primer aniversari de la constitució del Govern sorgit de les eleccions generals de març de 2004, fóra normal que dediqués aquesta reflexió a un balanç i valoració de la seva actuació. Això, però, ja està fet arreu, i conegut: política exterior, hidràulica, extensió dels drets socials, política industrial, tarannà, etc, etc... D'altra part, la meva visió personal i participació directa, lògicament partidista i partidària, faria que tingués força subjectivitat.

Voldria dirigir la mirada a les relacions interpartidàries en el marc del que crec que han de ser en una concepció democràtica: el reconeixement de la pluralitat d'opinions existents, els seu debat assossegat i serè, i l'acceptació lleial de les decisions presses correctament per les majories.

Al final del primer any de legislatura pràcticament continuem com el primer dia. Vegi's un dels meus primers articles en aquesta columna d'opinió: Cada dimecres, show. Les relacions entre el Govern i l'oposició, entre el primer i el segon Grup de la Cambra de Diputats continuen sent tant tenses com el primer dia. Jo era dels que pensava que amb el temps les coses s'estoven. Que els processos congressuals ajudarien a establir un nou clima. Que la superació de temes crispadors, pel seu progressiu allunyament, rebaixaria la tensió. Que la celebració d'algun procés electoral, i els seus resultats ressituaria les posicions. Doncs, no. Tot això ja s'ha produït i continuem allà mateix. El PP continua deslegitimant el Govern com al primer dia. Declaracions al mitjans de personatges com Federico Trillo o Ángel Acebes, que per les responsabilitats que van tenir a l'anterior Govern i dels resultats de la seva gestió: Yakovlev, 11-M, potser comportaria que els fessin no dir res i intentar passar desapercebuts. El to d'intervencions de qualsevol dels seus diputats: importants com el seu cap Mariano Rajoy, o Ignacio Astarloa, o corrents com I. Echániz o J. Moragas, sobre qualsevol tema. Crítica frontal a totes les actuacions del Govern, ja sigui de política exterior o d'extensió dels drets socials. Desqualificació global de la política econòmica i les seves mesures. Acusacions continuades d'atac a suposats “valors” de la “majoria del poble espanyol”, per exemple sobre valors morals, atacs brutals a altres grups parlamentaris, que en general o en ocasions puntuals, donen suport al Govern acusant-los de mercenaris, xantatgistes, venuts.

Això comporta dificultats en arribar a acords absolutament necessaris, que sols es poden fer entre les dues grans formacions d'abast estatal. No pot ser tocar qüestions fonamentals (Constitució, articulació de l'Estat, educació, política exterior, sanitat i dependència...) sense un gran acord, o almenys en els seus principis. No és imaginable per a l'estabilitat institucional de cap país que determinats temes es prenguin per majoria absoluta raspada, i menys per majoria simple. Els acords de llarg abast s'han de prendre per àmplies majories, sinó estan abocats a ser susceptibles de modificació en cada alternança parlamentaria, com s'està veien ara. Qüestions com les decisions que va prendre el PP en la guerra d'Iraq, el transvasament de l'Ebre, la reforma educativa, l'estabilitat pressupostaria, la Constitució europea... son exemples de que si s'haguessin pres per ampli acord ara no estarien en revisió.

Però la situació és la que és, i la tensió en l'hemicicle és evident. Les bronques setmanals. I el president del Congrés “se las ve y se las desea” per intentar mantenir els debats amb un cert ordre. Sense anar mes lluny, fa pocs dies de resultes d'una d'aquestes bronques, un jove diputat socialista per Alacant, l' Herick Campos va etzibar amb la vehemència i inconsciència de la joventut un epítet a la bancada del PP que els cou especialment: “Fatxes!!”. Ui, la que es va armar!. La fotografia, publicada de forma destacada en els mitjans, de la reacció dels populars és molt expressiva. El President, i suposo la direcció del GPS, van obligar-lo a retirar l'expressió que havia quedat recollida al Diario de Sesiones. Demanda que el Diputat va accedir a fer –embeinant-se-la- explicant que ho feia per ajudar al President Marín a millorar el to des debats.

Malgrat aquesta retirada a molts Diputats socialistes ens va venir al cap, i quasi a la boca, la frase de Galileu Galilei, quan l'Església Católica el va fer retractar de les seves opinions científiques: “Eppur si muove”. El que està passant, a banda i banda de l'hemicicle, és el fenomen d'acció reacció que està definit en l'experiment dels gossos de Pavlov. Sembla que ambdós Grups al tocar, els uns, determinats temes, o al dir algunes paraules - talismà o tabú-, generen el rebot dels contraris que reaccionen amb vehemència, excitació, indignació o rebuig. Els exabruptes, imprecacions, crits, aplaudiments, o picades de peus, “pateos”, estan a l'ordre del dia , encara que val a dir, més en la dreta que en l'esquerra. L'aire de l'hemicicle, especialment quant està ple amb tots els diputats als seus escons, es pot tallar. Les frases son dards en una o altre direcció. Les mirades no son cíviques sinó pròpies de hoooligans. Vaja, tot un panorama.

Crec que tots plegats hauríem d'aprendre dels nostres clàssics, De com trobaven la manera de dir les coses embolcallades amb formes corteses, elegants, o iròniques que permetien, sense ferir “l'honor” de qui anaven dirigides, que es pronunciessin i fossin enteses al menys per mentalitats mitjanament intel•ligents. Potser aquí està el problema i rau la solució per millorar la nostra civilitat.

Recordeu la juguesca de Quevedo sobre si s'atreviria a parlar de la coixesa de la Reina Isabel que ningú gosava de mentar:

Entre el clavel y la rosa Su Majestad es coja,
Entre la rosa y el clavel es coja Doña Isabel.

Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical xanax order fioricet amlodipine soma telemanipulation cheap cialis online alcohol order ambien order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil tramadol

Arxivat a:

Comentaris

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive