Galeria de Santes: les millors imatges del dia 24

El 24 de juliol té noms propis i d’envergadura. No entra dins la selecció de dates més clàssica (allò ‘del 25 al 29 de juliol’) però és un dia de Santes amb tots els ets i uts. Amb ingredients clàssics i, en la tònica general del que ja s’està vivint aquest 2023, amb vinga aglomeracions per tot. Ha estat un altre 24 massiu especialment en els dos punts de màxim interès de la jornada: la Gegantada pels carrers del Centre i el combo de gòspel, havaneres i rom cremat a baix a mar.

La Gegantada va tornar a ser el primer gran col·lapse de Les Santes. Un col·lapse de milers de famílies, de desenes de gegants, de centenars de portadors, de més centenars de músics. Un col·lapse alegre i festiu que complementaven al darrer torn els Gegants de Mataró en la primera sortida d’en Robafaves, la Geganta, en Maneló i la Toneta, amb els Nans, d’aquests dies en els que aniran sent protagonistes.

• Des de Santa Anna i amb un cert retard i fins a la plaça de la Brisa, la ciutat va tornar a mostrar múscul geganter i diversitat en les músiques, estils i naturalesa de colles i figures. Més que un col·lapse, un esclat.

Al Centre, abans d’Havaneres, convivien fins a tres punts d’interès més. Santa Maria es va omplir de gom a gom per veure l’assaig general de la Missa (que no és un acte de programa però sí una cita fixa per molta gent) i també s’omplia la plaça de Santa Anna per a la presentació del documental ‘No n’hi ha prou!’ de Clack, Televisió de Mataró i la Xarxa.

Al Pati del Cafè Nou, al seu torn, l’acte de record i homenatge a Joan Peiró va tornar a congregar desenes de persones amb vincle ideològic i comunitari amb l’anarcosindicalista i tots els lluitadors contra el feixisme i per la dignitat humana. L’encesa del monument de Martí Ansón, que recrea un bufador de vidre, va ser al punt de les deu el moment més simbòlic.

L’escenari de l’Espigó, de gairell

Ja a la nit, a baix a mar, molta gent va ‘estrenar l’Escenari Espigó, ubicat vora el Centre Natació Mataró. Un escenari que primer va veure els incombustibles Gospel Sons i després les havaneres, amb les 2.000 cadires disposades a la sorra ben plenes fins al darrer moment, el típic i tòpic en el que tothom canta ‘El meu avi’ i ‘la bella Lola’.

L’escenari Espigó, aquest any, va com de gairell, per enfocar a la platja del Varador en previsió que sobretot de cara al concert dels The Tyets hi pugui haver una senyora aglomeració de gent. La ubicació, curiosa, era motiu de conversa sobretot entre els que s’esperaven per fer el got de rom cremat o la cervesa preceptiva.