Galeria de Santes: les millors imatges d’un 25 sensacional

Mataró i els mataronins ja tenen un altre 25 de juliol al sarró. El dia que tot comença, el punt iniciàtic que desencadena Les Santes i que concentra en poques hores un dels millors esclats festius que hi ha en aquest planeta va tornar i, òbviament, no va decebre. Era fàcil apostar a que la Nit Boja, especialment, seria com va ser. Massiva, concelebrada i feliç.

Valgui aquest recull d’imatges per mirar de precisar l’inventari de grans moments de la jornada. L’arranquem als Jardins de l’Escorxador, on l’Agrupació Musical del Maresme va iniciar la seva marató del dia. Mereixen menció, aplaudiments i requesta, els de la banda, que cada 25 de juliol s’hi posen abans que ningú amb el concert i després completen les dues meitats del Desvetllament Bellugós, després d’haver passat per la Crida. 

La Crida, al davant de l’Ajuntament i deixant la Riera plena a vessar, també és una aposta fàcil. Va ser una crida emotiva, de record a en Lluís Hugas tant en el discurs de l’alcalde com en la petita intervenció que, amb els Gegants dempeus, es va llegir. També es va celebrar el 25è aniversari del Nan Biada, que va tornar al balcó de l’Ajuntament on va aparèixer el 25 de juliol del 1998.

La Crida va ser feliç i preludi de l’esclat eufòric de la Nit Boja. Amb una baixada del Desvetllament que al primer tram va requerir de fer-se lloc de forma severa pels cordons que salvaguarden figures i banda, el ritual màgic al so del Bequetero va fer 40 anys demostrant la millor de les formes. Mitja hora avall, una hora de Convidada, mitja hora amunt. Que simple, que rotund i que preciós.

El foc va prendre el relleu a continuació, amb una Escapada a Negra Nit amb més presència de colles i figures, i per tant guspires per donar i per vendre. Des del davant de l’Ajuntament fins al darrera, una hora i mitja llarga amb els espectaculars sostres de traques com a cirereta.

Just perquè la pujada tabalada fes menar la concurrència Riera amunt i un cop al Parc Central, ple a vessar, s’hi veiés aquesta curiosa no Ruixada que alhora va ser un breu auto-homenatge i concert de comiat de la gran Gira-sol, l’orquestra de Canet, que va tirar de clàssics per fer perenne i etern el seu idil·li amb Les Santes.