Fumata negra

Desprès d'un any de negociacions la fusió entre Cajasur i Unicaja ha fracassat. El Banc d'Espanya ha intervingut la "caixa dels capellans".

Les pèrdues de Cajasur pujaven a 596 mil·lions en 2009, i en el primer trimestre de l'any sumaven ja 114 mil·lions. És a dir, estaven a punt de la fallida total.

El president de Cajasur, el capellà Santiago Gómez Sierra va defensar en el darrer consell d'administració la intervenció del Banc d'Espanya en comptes de la fusió amb Unicaja. El seu principal argument: Gómez Sierra no se'n refiava del president de Unicaja, Braulio Medel. Curiosa excusa, venint de qui venia. És a dir, d'un President que ha portat la caixa a la ruïna, front un president que està al capdavant d'una de les caixes més fortes d'Andalusia.

Però si aquesta justificació resulta curiosa, l'argument expressat en públic en més d'una ocasió pel mateix Gómez Sierra en el sentit que un acord amb Unicaja era com si l'entreguessin als "rojos", ens deixa poc menys que estabornits.

Així doncs, desprès d'un convuls consell d'administració, no hi va haver fumata blanca i els sis sacerdots, els quatre representats dels impositors i el representant d'un sindicat d'empresa (que encara proliferen en segons quines caixes), van decidir que era millor ser intervinguts pel Banc d'Espanya abans que caure en mans de “l'enemic”. Fumata negra, doncs, en aquesta fusió frustrada entre Unicaja i Cajasur.

La inconsciència amb que totes les parts implicades estant abordant la reestructuració del sector financer ens fan témer el pitjor en un futur proper.

En primer lloc, el governador del Banc d'Espanya és responsable per no posar ordre al pati de casa seva quan tocava, (això sí, no deixava de donar consells sobre la reforma del mercat laboral). El govern estatal, per descomptat, també té la seva responsabilitat en no posar fil a l'agulla tant bon punt s'adonà que les caixes tenen un greu problema de liquiditat. I, per descomptat, alguns alts directius de certes entitats que prefereixen que el vaixell que piloten s'enfonsi abans que cedir ni un pam del seu poder.

A Mataró també tenim una caixa que no acaba de trobar parella de ball, tot i que sap que el temps se li esgota i que cada vegada queden menys pubilles. Espero que no arribem massa tard, i, com en el cas de Cajasur, els interessos personals no es posin pel davant dels interessos de la Entitat.