Francesc Roy, defensor de les cooperatives

El 27 de setembre comença la Quinzena Cooperactiva de Mataró amb un seguit d’actes de foment i divulgació de la cooperació i el cooperativisme, que inclouran jornades sobre economia cooperativa, tertúlies, tallers, exposicions i també un apartat de memòria.

Una persona del món cooperatiu que mereix ser recordada és FRANCESC ROY I BLANCH. Francesc Roy (1907-1982), sastre d’ofici i nedador amb una sola cama, va ser l’home que va aguantar la bandera de la Unió de Cooperadors de Mataró durant molts anys del franquisme. El 1951 s’havia produït la tèrbola maniobra amb la qual la mútua Aliança Mataronina va obtenir la propietat de l’important patrimoni immobiliari de la Unió de Cooperadors. La Mútua Aliança, comanada pels Jornet, Utset, Casas i altres, en connivència amb les jerarquies del règim, va arrabassar una sèrie d’immobles, adquirits amb les aportacions dels socis, als seus propietaris a canvi de res.

La Unió de Cooperadors va mantenir l’existència com a entitat gràcies a les juntes, més teòriques que reals, presidides per Roy els anys cinquanta i seixanta. Va haver de resistir fortes pressions dels dirigents de la mateixa Aliança, l’Ajuntament franquista i fins i tot de la policia, que li seguia els passos. A Roy el van ajudar persones com Joan Martí Peiris, Miquel Lladó, Eduard Calpe, Joan Picó i altres cooperadors entusiastes i compromesos, però Roy va ser el veritable pal de paller.

El patrimoni cooperatiu va ser transferit el 1955 a la Inmobiliaria Alianza, S. A. i al cap de bastants anys donat per Jornet al Patronat de la Sagrada Família, depenent del Centre Catòlic. A principis dels noranta es va arribar a una solució negociada des de l’Ajuntament amb totes les parts implicades per resoldre el conflicte, pel qual la Unió de Cooperadors podia recuperava algun d’aquells immobles. Per les dificultats inherents a l’operació, aquesta encara no s’ha pogut materialitzar, tot i que sembla que aviat s’arribarà a resoldre.

Al finals dels anys seixanta, en entrar a la Unió de Cooperadors un grup de joves, Francesc Roy cedí la presidència sense cap recança, ja que tenia ben assumit que havia de ser així. Roy va ser un home afable i educat, però també valent i lleial amb els amics, que mereix ser recordat pel món cooperatiu i per tothom en un lloc d’honor a Mataró, una ciutat de gran tradició cooperativista.