Formar-se, clau per a un mercat laboral en transformació

El treball ja no és el que era. La Covid ha accelerat un seguit de canvis que ja venien produint-se, impulsats per la digitalització de les empreses i dels sistemes de producció. La idea de treballar en un mateix lloc i fent el mateix al llarg de tota una vida, després d’haver-se preparat de jove per a fer-ho, està quedant obsoleta. Avui s’imposa la necessitat de formar-se permanentment per adaptar-se a les innovacions i canvis que, a ritme vertiginós, arriben a tots els sectors econòmics i productius. A la vegada, les empreses i organitzacions han de reconfigurar-se per ser capaces d’atreure els perfils de més talent, que exigeixen flexibilitat, bones condicions i capacitat de treballar en remot.

El debat té lloc aquest dimecres, dia 6 de juliol, a l’Espai Mataró Connecta (plaça de la Muralla, 21)

Aquests nous escenaris del món laboral i formatiu protagonitzen una nova jornada del cicle ‘Mataró Agenda 2030’ Aquest dimecres, dia 6 de juliol a les 18h, l’Espai Mataró Connecta (plaça de la Muralla, 21) acollirà un debat amb Albert Cañigueral, Director General de Dades Obertes, Transparència i Col·laboració  de la Generalitat de Catalunya , expert en l’àmbit de l’ocupació; Mariam Ayadi, CEO i Fundadora de WiPass; i Loli Acevedo, Orientadora educativa i psicopedagoga del IES Thos i Codina. La jornada porta per títol ‘El futur del treball, el present de la formació’.

Mataró Agenda Urbana 2030 és un procés de reflexió on es vol comptar amb tota la ciutadania i agents del territori per definir la ciutat que volem per a les generacions futures, en el marc dels Objectius per al Desenvolupament Sostenible.

A lbert Cañigueral, enginyer multimèdia, és l’actual director general de Dades Obertes, Transparència i Col·laboració de la Generalitat. Però Cañigueral també és expert en consum col·laboratiu i en els canvis que està experimentant el món laboral arran de la digitalització. Un escenari de futur que ha plasmat en el llibre ‘El Trabajo ya no es lo que era’, on n’analitza els avantatges i també els riscos. Cañigueral serà un dels ponents del debat sobre el futur de l’ocupació que tindrà lloc en el marc del cicle Mataró Agenda Urbana 2030.

La digitalització està comportant un canvi de paradigma al món laboral. Com ens hi estem ajustant?

Hi ha vàries realitats que a vegades conflueixen però molt sovint circulen en paral·lel. La idea de què vol dir “treballar” o tenir una “bona feina” segueix molt ancorada en models monolítics del passat, però avui en dia s’està establint un espectre de relacions i expectatives laborals que no encaixen ni amb aquesta narrativa oficial, ni amb els sistemes de protecció social vigents o fins i tot amb les expectatives que tenen les empreses respecte als seus treballadors. El nou sistema, però, no està substituint l’antic, sinó que vivim una ampliació les maneres que tenim de treballar. La diferència no s’estableix tan sols entre l’àmbit públic i el privat, o entre l’assalariat i l’autònom; sovint la trobem en sectors com ara la consultoria o els mitjans de comunicació, on s’imposa un nou dinamisme gràcies, o per culpa de (és molt debatible!) les noves tecnologies, que posen en contacte l’oferta i la demanda de manera molt directa i àgil. Hi ha empreses que això ho entenen i ho aprofiten, i d’altres que no canvien el model malgrat que tot al seu voltant sí que ho fa.

Aquests canvis s’han accelerat amb la Covid?

Moltes empreses van viure per primer cop, de manera obligada, l’experiència d’haver de contractar personal en remot i per fer teletreball, com ara experts informàtics que els ajudessin a adaptar-se al confinament. Hi ha organitzacions que han vist els avantatges de poder incorporar talent i perfils específics sense que hagin de ser del territori més proper. També hi ha beneficis per als empleats: a la Generalitat, per exemple, els treballadors fem tres dies presencials i dos remots. Això era impensable fa ben poc temps. Però hi ha situacions de tota mena. Avui hi ha start-ups on tota la feina es fa en remot, i en paral·lel es mantenen les empreses on el cap vol tota la plantilla sempre a l’oficina perquè tem perdre’n el control. La Covid ens va portar, per necessitat, a un extrem, i ara vivim un moviment pendular que ens duu al punt contrari. Això és decebedor, però segur que ha quedat un pòsit; potser no s’ha produït un gran canvi estructural, però sí canvis petits que s’estan acumulant i que amb el temps seran visibles.

Aquests nous models als que ens encaminem no estan pas exempts de riscos, en especial per a les condicions laborals del treballador.

El risc de l’externalització és gran, perquè si jo puc treballar des de qualsevol lloc, qualsevol persona d’arreu del món pot treballar per a la meva empresa, en el meu lloc. I ens trobem empreses, sobretot les digitals, externalitzant  parts de la producció a l’Amèrica Llatina o a Indonèsia per una mera qüestió de costos. Podem caure en la deshumanització, de cop i volta els treballadors ja no som persones, sinó recursos, i com més productius i menys costosos siguem, millor.

“La flexibilitat té el risc que el treball s’escoli en espais de la nostra vida fins ara protegits”

Però això no acaba anant en contra de les empreses, també?

Les organitzacions que no vigilin veuran que els perfils més talentosos que ofereix el mercat laboral descarti treballar per a elles. Una mala gestió del talent i dels recursos pot comportar que els perfils de més nivell renunciïn a treballar per tu. El talent digital, que avui va buscadíssim, i que és el que al llarg de les darreres dècades ha impulsat els canvis en les formes de treballar, ara està impulsant la transformació de les organitzacions laborals i empresarials. Si la teva empresa no és prou flexible, o no té una cultura determinada, potser no podràs comptar amb aquest talent.

Però no tots els professionals responen a aquests perfils.

Hi ha un gruix molt important de treballadors sense aquesta capacitat de negociació ni d’imposar les seves prioritats. Perfils amb menys capacitat per diferenciar-se, i amb més risc de ser substituïts per mà d’obra més barata externalitzada a qualsevol punt del món. Si l’economia va ser capaç de deslocalitzar la indústria, com va passar amb el tèxtil a Mataró, evidentment també ho pot fer amb les feines digitals, perquè aquí no cal moure cap màquina. La resposta a aquesta situació ha de ser transformar el model de protecció social que els estats ofereixen als ciutadans. Fins ara, l’accés a aquesta protecció (indemnització, atur...) sempre s’ha fet per via d’un contracte tradicional, però aquests drets han de deixar d’estar vinculats al tipus de contracte que tens per la feina que realitzes. Se t’ha de protegir per qui ets, no pel que fas. Aquests drets han de ser universals.

         

Quins altres perills té aquest nou sistema per als treballadors?

Les relacions de llarga durada amb una única empresa poden anar desapareixent. Si canvies de feina o de sector de manera molt sovintejada, acabes no sabent qui ets i què fas. Hem d’analitzar quines estructures ens poden donar continuïtat, suport i un sentiment de pertinença. Això està per inventar, encara. Sindicats, gremis, associacions de treballadors autònoms... Quelcom així, però està clar que en un món cada cop més fragmentat laboralment, necessitarem una família laboral més o menys formal que ens acompanyi.

En aquest nou context, la formació permanent és cada cop més imprescindible.

El paradigma d’educar-se durant 20 anys per adquirir unes habilitats que me’n duraran 40 s’ha acabat. S’imposa l’aprenentatge continuat al llarg de la vida. Les bones empreses i organitzacions són aquelles que també són espais d’aprenentatge.

Com poden afectar tots aquests canvis de paradigma en la conciliació entre treball, família i oci?

Hem de reaprendre a treballar, i a saber posar el fre, marcant els teus propis ritmes i processos. La pandèmia ens ha fet aprendre a treballar de forma asincrònica, on no és obligatori que tothom faci les mateixes coses i al mateix temps. La flexibilització és una realitat, però amb el risc que el treball s’acabi escolant en espais de la nostra vida que fins ara estaven protegits.