Capgròs
Fa poques setmanes ens assabentàvem per la premsa que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha condemnat la Generalitat a pagar a una trentena de municipis les quantitats no abonades en concepte de subvenció per les places d’escoles bressol de titularitat municipal. Aquest incompliment de la Generalitat va comportar un trasbals econòmic important per aquells municipis que, com Mataró, s’havien implicat a fons en l’educació de la primera infància. En alguns casos va suposar el tancament de places d’escola bressol, en d’altres l’encariment del servei a les famílies o bé l’augment de les despeses municipals que van participar en aquest pla nacional.
Mataró no es troba entre el col·lectiu de ciutats que han vist reconegut el seu dret a rebre el finançament que havia estat convingut amb la Generalitat, tot i ser una de les ciutats de Catalunya que té més places d’escola bressol de titularitat municipal per habitant.
El motiu?
L’any 2015 el Ple va aprovar una resolució amb els vots a favor de PSC, PP, CUP i ICV-EUiA, instant el govern municipal a emprendre accions en la línia d’exigir al Departament d’Ensenyament de la Generalitat el pagament de les quantitats justificades i acceptades pel finançament de les escoles bressol de titularitat municipal. El govern municipal d’aquell moment, amb l’alcalde Joan Mora al capdavant i amb Pere Galbany de regidor delegat d’Ensenyament, es va fer l’orni davant d’aquest mandat del Ple.
Com podem explicar-nos una actuació tan irresponsable d’un govern municipal? Només ho podem explicar pensant que es van posar els interessos del partit per davant dels de la ciutadania. La coalició que governava la Generalitat en aquell moment era el mateix bipartit de dretes que dirigia també els destins de la nostra ciutat: Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya.
Els fets no són banals i ens recorden que les polítiques no són neutres tot i que a vegades hi ha molt d’interès en fer-nos creure que tant és votar per uns com per uns altres, que tots els polítics són iguals i que tots van a la seva. Doncs no.
Davant de fets com aquest, convé fer un xic de memòria.
L’impuls per a la creació de places d’escoles bressol municipals, amb els pactes que garantien la participació del govern de la Generalitat donant suport als ajuntaments compromesos, no vénen dels llargs anys de govern de dretes a la Generalitat de Catalunya, amb el bipartit format per Convergència i Unió, sinó del curt període del Tripartit d’esquerres, format per PSC, ERC i ICV-EUiA.
Entre els anys 2004 i 2011, úniques legislatures en què van governar les esquerres a la Generalitat post franquista, es van crear unes 30.000 places d’escoles bressol de titularitat publica. No són fruit de cap caprici ni de l’atzar, sinó d’una concepció política que considera l’etapa 0-3 com una etapa educativa fonamental per al desenvolupament dels futurs ciutadans. Com sempre, idees polítiques determinades generen pràctiques polítiques determinades.
L’escola bressol no és només un espai per facilitar la conciliació laboral de les mares i els pares: és un espai on l’infant pot desenvolupar competències fonamentals pel seu futur desenvolupament personal sota el suport i guiatge de professionals competents.
Qui creu que l’etapa 0-3 és un període durant el qual només cal resoldre la conciliació laboral i familiar, justificarà que en moments de crisi sigui la solidaritat familiar o veïnal qui trobi les solucions.
No és casual tampoc que sigui precisament durant l’únic període que ha tingut la ciutat un govern de dretes quan s’ignoren acords municipals reclamant allò que pertoca a la ciutadania.
Ens congratulem de la decisió de l’actual govern municipal de fer efectiu l’acord de Ple de fa tres anys reclamant allò que li pertoca a la ciutat, i esperem que els recursos que puguin obtenir-se d’aquesta reclamació reverteixin en la millora de la xarxa d’escoles bressol, posant especial èmfasi en afavorir l’accés a les mateixes dels sectors socials amb més dificultats econòmiques i culturals.
Comentaris