Festes de barri

El cicle de festes de barri ha arrencat aquest mes de maig amb tota la seva força. Aquest cap de setmana l'Havana i Cerdanyola tanquen les seves respectives festes populars, i fins a l'octubre hi haurà fins a una trentena de cites repartides per la ciutat. Cap barri mataroní, ni tampoc cap plaça o carrer amb solera, es nega a quedar-se amb la seva pròpia festivitat, cosa que reflecteix força bé la història recent de la ciutat i el seu desenvolupament urbanístic. La creació de barris compactes i aïllats, fruit de la onada migratòria dels anys 60 i el creixement descontrolat del municipi, va assentar una relació molt estreta entre els seus veïns, que van generar un sentiment de poble i una identificació més directa amb la seva pròpia barriada, més que amb la ciutat en el seu conjunt. Les festes de barri i el seu fort arrelament són una extensió d'aquest fenomen. Darrerament, s'ha generat una certa tensió entre l'Ajuntament i algunes entitats veïnals, especialment de Via Europa i de Cirera. Aquestes lamenten que el consistori no dóna prou suport al cicle festiu, que no creu en aquest model que, segons ells, acosta la cultura a tots els punts de la ciutat. I es mostren molt crítics amb la programació cultural de l'IMAC i la d'altres organismes municipals de la ciutat perquè, diuen, es focalitza exclusivament al centre i deixa els barris desatesos. Aquestes entitats es presenten com les úniques que treballen per a les barriades, com si sense la seva presència allò fos un desert. És cert que l'activitat cultural municipal es concentra molt en el nucli antic de la ciutat, i que algunes propostes es podrien desplaçar a espais públics d'altres zones de la ciutat, però el centre de Mataró pertany a tothom, no només a les persones que hi viuen. És l'espai comú de tots els mataronins. Des de quan un acte organitzat a la plaça Santa Anna exclou un veí de Cirera, La Llàntia, Cerdanyola o Rocafonda? Aquestes creences segueixen demostrant, en tot cas, que la dualitat centre-perifèria segueix encara molt vigent, i que queda feina per fer en matèria de cohesió ciutadana.