'Fer teatre representa molta feina i viatjar molt'

Per una persona que ha hagut de recomençar. Com valora la societat actual?
Avui tothom vol ser ric, però la persona només és rica quan té inquietuds, coneixement,... Crec que és important treballar en una feina que et satisfaci malgrat no et generi molts diners. La carrera contra el temps ens fa perdre moltes oportunitats Per mi, quedar-se sense res a la vida no és el final, penso que sempre hi ha una possibilitat de sortir-se'n. Vam marxar cap a França amb quatre coses dins un mocador de fer farcells, però una foto de quan tenia dos anys, des de llavors m'acompanya arreu on vaig.

Després d'un munt d'anys als escenaris ha decidit retirar-se.
Fer teatre representa molta feina i viatjar molt. El teatre m'ha impedit envellir més de pressa, però ara ja he perdut les ganes.

Ha canviat el teatre per la literatura?
No. El llibre que he escrit és un relat amè i molt personal. El considero un llibre de memòries i no una obra literària. Penso que ara hi ha molta literatura dolenta. Actualment estem mancats de grans figures literàries.

Per què va pensar que havia arribat el moment de fer balanç i escriure les seves memòries?
Tenia la necessitat de recordar els meus anys d'infantesa. Quan la mare va morir, el pare ja ens havia deixat uns anys abans, em vaig sentir molt sola. Vaig pensar que si escrivia les meves memòries em tornaria a sentir acompanyada dels meus. Quan recordes les persones continuen vives dins teu.

Aquest llibre és una aportació a la recuperació de la memòria històrica dels vençuts?
Els meus pares mai van demanar cap mena de recompensa, senzillament van lluitar per uns ideals. Fins i tot, de vegades van defensar ideals equivocats. El pare es va enamorar del comunisme rus quan ara hem vist que tot va ser un foc d'encenalls. Encara no hem pogut recuperar la història dels vençuts. Crec que és molt important no oblidar.