Fer política

En una recent entrevista (“El Pais”, 14 de juliol) l'actor, meravellós actor, John Malkovich arriba a afirmar que per creure en la política s'ha de tenir una corrupció intel.lectual total. Uf! Que agosarat. Com a artista que és, es proclama lliure de tota convencionalitat, però és això possible?

Tinc el privilegi de formar part del Consell de Ciutat de l'Ajuntament de Mataró i en la darrera sessió extraordinària del dia 13 de juliol es va aprofundir en una nova fórmula de participació ciutadana. El govern va exposar a grans trets el grau de compliment del primer trimestre del Programa d'Actuació Municipal (PAM) vigent i va proposar les prioritats per l'elaboració del PAM del proper any.

La novetat va consistir, després de totes les explicacions inicials, en crear grups i pensar prioritats a títol individual amb accions concretes per arribar a executar-les. Posteriorment, les vam votar per establir les més urgents per a cada grup. Al final de la sessió un portaveu de cada grup les va llegir davant el plenari i el govern en va prendre nota. A més, totes les propostes van quedar recollides en grans murals, que els polítics ara han de saber llegir literalment, integrar amb la normativa, el context i el pressupost disponible i, sobretot, ser molt curós amb les expectatives creades.

Es va demanar, i estic d'acord, que es faci arribar la documentació purament d'exposició amb més antelació i així aquesta part es podria reduir i donar més temps a l'altra, perquè van faltar minuts pel debat i per la coneixença.

Coses que vaig viure: oportunitat de fer de polítics, d'empatitzar amb una part d'aquest ofici; adonar-nos dels límits de les competències municipals o de la llei; fer paleses les nostres pròpies contradiccions; contrastar enfocaments diversos d'encarar la crisi…

Érem més de 100 ciutadans que havíem reservat el vespre d'aquell dia a fer només allò. Reunits, organitzats, pensant, raonant, dialogant.

I no és això política? I no està això lluny, però molt lluny, de qualsevol corrupció intel.lectual?