Fer creïble l'increïble

El director Timur Bekmambetov (Guardianes de la noche) i Tim Burton exercint de productor han unit els seus talents i el gust per un cert tipus de fantàstic “tronat” en una proposta de plantejament impossible, ‘Abraham Lincoln, cazador de vampiros’. L’encert de la proposta radica, precisament, en la capacitat que han tingut per fer versemblant aquest plantejament, que parteix de la ploma de Seth Grahame-Smith, un autor especialitzat en mash-ups com aquest Lincoln cazavampirs o la versió zombie d’‘Orgull i prejudici’. La clau de la credibilitat del film està en la combinació de seriositat i distància irònica, amanida amb potents seqüències de matances de vampirs i batalles a cops de destral, que sumen per fer d’aquesta pel·lícula un refrescant entreteniment de gènere.

 ‘Abraham Lincoln, cazador de vampiros’ s’emmarca en aquest tipus de cinema 'vintage', que per una banda recrea amb certa fidelitat històrica una època, però que hi incorpora elements dissonants o contemporanis amb els quals es crea una nova estètica fora de qualsevol referent. El film s’aprofita una mica també de l’aureola i la imatge d’ ‘Entrevista con el vampiro’, per temàtica i època, que conviu amb la tecnoestètica de les lluites de vampirs, marca de la casa del cinema de Timur Bekmambetov. La seva mirada al cinema fantàstic d’acció se suma al món ingènuament freak de Tim Burton, creant un producte que s’ha volgut potenciar més amb l’efecte 3D al qual no treuen cap més partit tret dels recursos habituals.

espaiisidor.blogspot.com