Fem memòria

Quan encara sona de fons la polèmica pel trasllat del centre de menors al barri del Pla d´en Boet, em pregunto; és que no hem après res en tots aquests anys? El barri del Pla d´en Boet ha sofert des dels seus inicis l'estigma de barri conflictiu. A finals dels setanta van facilitar habitatges protegits precisament a famílies que venien amb un risc d'exclusió social o amb pocs mitjans per poder adquirir un habitatge. És cert, pot ser que el barri hagi patit anys enrere èpoques on era necessària una major presència policial als carrers per prevenir possibles conflictes. Però no és equiparable a un centre d'acollida que segons sembla mai ha donat motiu per parlar en la seva antiga ubicació. Tendim a sobredimensionar les coses. Desconec els detalls de la polèmica, però de ben segur que se n'està fent un gra massa. Fa vint i cinc anys, vaig visitar amb l'escola les hortes del que ara és el polígon del Pla d'en Boet. Pep Riera, que cap de nosaltres sabia qui era llavors, conegut agricultor mataroní i ex coordinador de la Unió de Pagesos de Catalunya, ens va profetitzar que les hortes del Pla estaven condemnades a desaparèixer, per això ens les ensenyava, perquè veiéssim una forma de vida diferent a la qual estàvem acostumats a veure. L'arribada de la indústria no va ser una cosa dolenta, sinó un canvi més dels molts que succeeixen a una ciutat en contínua evolució. El centre d'acollida no hauria de ser una excepció.

El barri ha canviat molt al llarg de tots aquests anys, s'ha convertit en el millor enclavament de la ciutat, el millor preparat en serveis. Escoles, parcs, jardins, el mercat dels dissabtes, el centre a dos passos, la platja a tres. Els locals nocturns de la ciutat als quals pots anar passejant. Un barri amb vistes al mar i a la muntanya. Si a això li sumem la recent inauguració del TecnoCampus, la proximitat del projecte del nou Corte Inglés, el centre cívic del barri que fa goig veure-ho o la nova zona comercial del Rengle, fan del Pla d´en Boet un barri únic. I paro ja. És el que té haver crescut al barri, que ens emocionem només parlant d'ell.