Febleses

Amb aquesta bella paraula, feta servir pels tres actors en les seves rèpliques i coneguda per tots aquells que algun cop s'hagin aturat a reflexionar, va començar l'espectacle-collage, pròpiament dit. Moments abans havíem sentit un adient manifest contra les guerres -a propòsit del tercer aniversari del polèmic atac a Iraq-, el típic convit a desconnectar alarmes de rellotges i mòbils, i un altre d'encertat a no aplaudir fins al final de la funció. Aquest darrer avís va ajudar a gaudir dels silencis i l'intimisme d'una calibrada posada en escena, ja de per sí agraïda pel caliu que genera la disposició de les butaques a sobre de l'escenari -aquest cop, unes cadires de plàstic molt més còmodes que les de fusta tradicionals, tot sigui dit-.

A l'estrena de divendres, farcida de gent, la coral formada per a l'ocasió va robar protagonisme a un treball força mesurat i coral, valgui la redundància. D'entrada cal felicitar els seus 34 integrants per la fantàstica execució, no només a nivell musical sinó espaial. Tots funcionaren com una autèntica unitat que fluïa i agafava força amb cada nova formació: en línia, en triangle, en matriu, en semicercle,... Una sèrie de combinacions que enriquien desmesuradament la posada en escena. Això sense comptar la seva interessant caracterització amb rostres blanquinosos i americanes i pantalons en tons marrons i negres. Fou d'agrair el silenci i la rapidesa de les entrades i sortides de tanta gent.

Les transicions, en general, van anar com la seda, lligades amb els tres actors, que ens sorprenien amb un modelet per a cada ocasió, i el quartet de músics -piano i vents-, que feren sonar les notes on tocava, dirigits per l'omnipresent Mayola.

Dels tres intèrprets, en va sobresortir l'Elisenda Renom que, malgrat la perceptible tremolor a les seves mans del principi i l'estranya -tot i que bensonant- imposta de veu en una de les darreres cançons, acompanyava els textos d'expressivitat en el cos i la mirada. En aquesta ocasió, vam veure una Lourdes Fabrés que brillava en les cançons -sense res a envejar a la Vicky Peña en semblants circunstàncies- però era traïda per les seves pauses buides a les cartes i altres textos. El conegut Roger Pera va oferir-nos una de les seves intervencions més lineals dels darrers temps, amb un registre massa uniforme que no feia gens de justícia al seu personatge, el mismíssim Bertold Brecht.

En general un poti-poti de cançons, cartes i poemes del famós autor exiliat, filats amb una dramatúrgia difícil de seguir en el contingut però amable de compartir en la forma, on els moments-carta no estaven ben resolts, els textos atreien per la seva brevetat i temàtica, i les cançons eren una festa grupal on els solistes tenien algun problema amb els inicis: les noies amb el to i el noi amb el tempo.

La Fira de l'Amor, basat en B. Brecht & Co., per Maicas/Mayola. Teatre Monumental. Divendres dia 17. 22 h. Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical xanax order fioricet amlodipine soma telemanipulation cheap cialis online alcohol order ambien order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol order ultram ultracet prilosec zoloft online punitive amoxicillin buy cialis adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid buy ultram ambien arrack gradient hoodia heterozygote carisoprodol alprazolam online famvir alprazolam aleve order cialis xanax online cheap adipex bupropion zoloft online mannolite azithromycin hoodia pseudochromosome tristimulus propellant hydrosystem adipex online zocor polyadelphous imovane buy nexium buy hydrocodone zithromax aleve reductil