Fe musulmana, esperit català

Cada dia escoltem notícies relacionades amb la fe musulmana: gestes de reconeguts esportistes musulmans, personalitats importants que parlen sobre la integració, o notícies de radicals que desconeixen el veritable significat de l'Islam. Però, a banda d'aquests grups, existeixen d'altres minories que potser no són tan visibles, però que fan un gran esforç a la seva vida diària per compaginar la seva fe musulmana i el seu esperit català, m'estic referint als nou musulmans o conversos. Els musulmans no són només persones immigrants, sinó que també hi ha persones autòctones que han escollit l'Islam com a mode de vida. Dins d'aquest grup trobem a les catalanes que han abraçat l'Islam. Se senten orgulloses d'ésser catalanes i musulmanes, encara que la gent moltes vegades es pensa que són estrangeres.

Aquestes converses afirmen que en ocasions pateixen les mateixes dificultats que els immigrants: discriminació i incomprensió, encara que són catalanes de tota la vida. Reclamen maduresa a la societat perquè es puguin entendre processos de recerca espiritual com el que les ha abocat a escollir una religió diferent de la dels seus pares. El fet d'abraçar l'Islam no els ha donat un status social privilegiat, sinó que més aviat els ha comportat renúncies i, de vegades fins i tot conflictes amb el seu entorn.

Segons l'antropòleg Jordi Moreras, especialitzat en els col·lectius musulmans a Europa, de vegades alguns conversos tenen una relació una mica difícil amb els musulmans que ho són de naixement, ja que aquests últims els miren amb recel, i aquells han de demostrar constantment que són veritables creients. Al seu entorn familiar més proper també solen trobar obstacles i incomprensió.

Segons aquestes noves musulmanes, el xoc de civilitzacions és una fal·làcia, motiu pel qual han escollit el diàleg com a línea de treball constant. El seu somni és trencar amb els esquemes imposats i reinventar un món on la convivència sigui la norma. Tenen un fort sentiment de pertinença a ambdúes cultures, l'occidental i la islàmica, i per aquest motiu s'esforcen en trobar vincles que uneixin, al mateix temps que consideren que la diferència és un element enriquidor i positiu per al conjunt de la societat. Senten que ens uneix la humanitat i els drets bàsics de les persones. Reivindiquen que es deixi d'associar el seu mocador al cap com a símbol de masclisme o submissió. Defensen que elles han escollit aquesta manera de vestir, i que no els impideix de ser participatives. Declaren que l'Islam no les ha marginat en absolut respecte de la societat, ans al contrari, és una religió que les anima a ser col·laboradores i a implicar-se positivament en la construcció d'una societat més justa i solidària. Així doncs, desitgen participar i treballar amb tots els membres de la societat, a la recerca de lligams i objectius comuns.

La paciència i la constància són la clau en aquest procès de canviar els estereotips. Els fanàtics, vinguin d'on vinguin, obstaculitzen aquesta marxa envers la convivència, però elles tenen fe en que aquest repte és possible i que persones de diferents cultures o ideologies poden conviure en pau i caminar de la mà.