Expectatives incomplertes

L'estrena, el passat dissabte 25, de Surfing la bomba informàtica, s'havia envoltat de grans expectatives pel risc i la novetat que suposava la representació simultànea d'una obra a sis poblacions catalanes, conectades totes elles a través de les noves tecnologies. A la platea pocs eren capaços d'explicar de què tractava l'espectacle o què es veuria a les dues grans pantalles instal·lades a l'escenari. Però entre el públic, molts eren els curiosos que volien saber com es plasmaria a l'escenari l'anunciada interactivitat de l'obra.

La representació mataronina de Surfing la bomba informàtica es va iniciar amb una primera escena amb un clar missatge antimilitarista. A continuació es van anar succeint escenes independents, lligades per una voluntat de fer una crítica als excessos de la societat de la informació, i en les que es combinava teatre, poesia, dansa i música. Mentrestant, a la pantalla situada al lateral de l'escenari s'anaven veient diferents fragments de les obres que, en aquell mateix moment, s'estaven representant a Tortosa, Olot, Sabadell, Granollers i Vic. Totes elles estaven inspirades en l'assaig crític de Paul Virilio La bomba informàtica.

A Mataró, l'espectacle va durar poc més d'una hora. I, malgrat els aplaudiments entusiastes del públic –molts eren familiars dels actors- entre els assistents es podien sentir comentaris poc favorables al resultat global de la obra. Les dificultats per entendre el significat de la representació i l'absència de la tan anunciada interactivitat –que es va limitar a conexions puntuals amb la resta de teatres- van ser els comentaris crítics més repetits. I per a molts, una experiència teatral que prometia ser diferent es va acabar convertint en poc més que una obra de presentació dels alumnes de l'Aula de Teatre.