Europa i el Govern espanyol compliquen la vida als actes de foc

La gran majoria de festes populars catalanes, i de bona part de la mediterrània, no tindrien sentit sense la pirotècnia ni els actes de foc. El fum, l’olor a petard i la possibilitat de sortir amb una bona cremada si no s’està ben protegit, formen part indissociable de l’essència dels actes de carrer a tota festa de veritat, com Les Santes. Tothom dóna per fet any que any rere any es trobarà amb la Momerota, les diablesses i el drac armant el seu particular escàndol pels carrers del casc antic a finals de juliol, rodejats de milers de persones. Però això podria deixar de ser així. La culpa la té una directiva que regula el mercat dels materials pirotècnics dels països membres de la Unió Europea. Es començarà a aplicar a Espanya a principis de 2010, i si no s’aconsegueix modificar el document actual, comportarà de facto la desaparició d’actes com el correfoc.

“No hi ha pitjor sord que aquell que no vol sentir”. Així resumeix Alfons Udina, president de l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, les negociacions que estan duent a terme amb el ministeri d’Indústria, encarregat de la “transposició” (l’aplicació estatal) de la Directiva 2007/23/CE del Parlament Europeu. Les darreres reunions els han deixat “molt decebuts” ja que la transposició que es preveu avui en dia és “nefasta”, en paraules d’Udina, per als actes de foc. Les limitacions que aplicaria la normativa en l’ús públic de material pirotècnic impediria, a tall d’exemple, que els espectadors s’apropessin a menys de 15 metres. O bé que s’utilitzés el foc en carrers amb menys de 30 metres d’amplada. Hi ha moltes més restriccions, però només amb aquestes dues ja es mataria la festa. El correfoc no podria ni passar per la Riera. Udina assegura que des d’Indústria tenen “ganes d’arreglar aquest problema”, però que no són els interlocutors més vàlids. No parlen amb experts en cultura popular, sinó amb enginyers de mines o similars. “Els vam explicar que cada any a Catalunya se celebren més de 1.500 correfocs, i l’únic que ens van saber respondre és: ‘sí que guanyeu diners’. No entenen res”.

Ja fa mesos que les colles perjudicades han alçat el crit al cel davant d’aquesta situació. Berga va acollir el 7 de febrer passat una massiva concentració de colles de foc d’arreu de Catalunya, entre ells una seixantena de mataronins, membres de les Diablesses, la Momerota, el Drac, la Momeroteta i el Dragalió, i les colles Basilisc i Diables de la Llàntia. “Mataró va ser l’única ciutat que va enviar-hi representants de totes les colles de foc, ni la pròpia gent de Berga ho va fer”, explica Aleix Martí, de la Momerota. El regidor de Cultura, Sergi Penedès, va encapçalar la comitiva, pocs dies després que el Ple municipal de Mataró aprovés per unanimitat una proposta de resolució per reclamar que el Govern de la Generalitat i el Govern Espanyol estableixin el caràcter singular dels elements festius de cultura popular i tradicionals catalans, mitjançant una regulació específica en l’ús dels materials pirotècnics. Una mostra clara, en definitiva, de la importància que dóna la ciutat als actes de foc, element essencial de Santes i també de les moltes festes populars que se celebren durant l’any. “Si la normativa tira endavant, de tot això no en quedaria res”, resol Ramon Caldés, de la colla del Drac de Mataró.

“Més que una transposició, sembla que es vulguin limitar a una traducció directa de la llei”, afirma amb sorna Penedès. Tot i així, el regidor es mostra optimista en trobar una bona aplicació d’una normativa europea que, al cap i a la fi, té com a objectiu principal regular la comercialització de material pirotècnic, més que no el seu ús en espais públics. Per aconseguir-ho, cal fer entendre al ministeri i a la Unió Europea, que haurà d’acceptar la transposició que presenti l’estat espanyol, que els actes de foc no són perillosos. “L’índex d’accidentalitat en general és baixíssim, i en colles infantils és directament zero”, recorda Udina.

A Mataró, els més escrupolosos
La comissió de foc de l’IMAC, organisme encarregat de l’organització i regulació de tots els actes de carrer on s’utilitza material pirotècnic, és la que vetlla per la seguretat d’aquests esdeveniments. I és una de les mes dures de Catalunya, tal i com expliquen les mateixes colles de foc local. “A correfocs d’altres municipis hem vist coses que a Mataró serien impossibles”, explica, Aleix Martí. Cotxes passant pel mig del recorregut, pirotècnia encenent-se i explotant en carrerons estretíssims i altres qüestions realment perilloses que a Mataró ja no es veuen. “El risc zero no existeix, així que com més mesures es prenguin, millor”, assumeix Concep Rivera, de les Diablesses. Els vials massa estrets, com els dels voltants de Santa Maria, ja no acullen el pas de les figures de foc. Les saquetes on es porta la pirotècnia també ha millorat en els darrers anys, amb l’ús de roba més segura i impermeable per evitar l’entrada d’espurnes. En les colles infantils, la del Dragalió i la Momeroteta, els infants ja no encenen els petards ni porten pirotècnia. “A nivell d’espectacle hem perdut una mica de llibertat”, explica Martí, “però ja ens sembla bé que s’apliquin aquestes mesures”. “La qüestió és aplicar totes aquestes normes de seguretat sense matar la festa”, conclou Penedès.

Les colles també confien en que la transposició de la directiva acabarà sent prou favorable als seus interessos. “A Berga vam viure molt bones sensacions, crec que els polítics van adonar-se que s’han de posar les piles”, diu Concep Rivera. La Generalitat està al costat de les colles, tot i que s’ha despertat una mica tard. “Va haver-hi diputats catalans al Parlament Europeu que van votar a favor de la directiva perquè no van calcular-ne les conseqüències”, diu Udina. Martí i Caldés coincideixen en pensar que la importància i el ressò de celebracions com la Patum de Berga o les Falles de València ajudaran a crear un reglament específic menys restrictiu.