Estudiar per aprendre

La universitat europea, i catalana en particular, està en temps de revisió per fer-la de més qualitat i més competitiva envers la universitat americana. Així ens ho diu la Declaració de Bolonya que compromet als països europeus a harmonitzar els seus sistemes universitaris abans de 2010. Coincidint a més a més amb la preparació d'un nou curs acadèmic i dels exàmens de selectivitat de milers d'estudiants que el proper setembre seran nous universitaris sembla oportú preguntar-se on som i com estem de lluny de la meta fixada.

La universitat és, entre d'altres coses, una incubadora de professionals. En aquest període de formació, els estudiants hauran de desenvolupar actituds i adquirir coneixements i habilitats per poder entrar en condicions al món laboral. Tots sabem que molts dels conceptes, dels principis i de les tècniques que vàrem aprendre a la universitat fa vint anys, han quedat obsolets. I per tant, la capacitat adquirida per l'anàlisi, l'adaptació, l'interès i la disponibilitat per aprendre han estat finalment cabdals per la supervivència i l'èxit laboral. I és aquí on el nou sistema vol incidir.

Sota aquesta concepció, el fet pot ser més rellevant de tota la reforma és el canvi des de l'accent posat en la docència cap a l'accent posat en l'aprenentatge. De preocupar-se per l'ensenyament a preocupar-se per l'aprenentatge: del “saber” al “saber fer”.

El nou esquema és força clar però exigeix una manera de treballar a la universitat ben diferent. Naturalment que cal transmetre coneixements però també cal ara assegurar que s'assimilen i que es creen les bases per fer-los servir. I per això cal més hores d'estudi i noves formes d'estudiar.

Curiosament, se sap molt poc de com treballa l'estudiant les matèries i de quant temps dedica a l'estudi. Fa algunes setmanes, un article amb dades sobre la universitat d'Extremadura [1] parlava molt críticament del paper de l'alumne: grans nivells d'absentisme a les classes, baixa participació, escàs nivell educatiu. La conclusió era la dificultat d'abordar els plans de reforma si, juntament amb l'esforç dels docents, no hi ha una disciplina diària d'estudi i un canvi en el seu comportament.

Si no tots els arguments anteriors, alguns són plenament traslladables a la realitat catalana. Hi ha una tendència, fruit de temps passats, a associar universitat amb llibertat absoluta i autoorganització. Però aquesta idea contradiu el principi bàsic de l'avaluació continua, del seguiment de l'aprenentatge, de la creació d'hàbits de treball, de la responsabilitat de grup, de les actituds proactives, i de tants altres aspectes bàsics sobre els que rau un model basat en l'aprenentatge i en l'avaluació dels resultats. I és més, són també aquests aspectes els que tant valora l'empresa que s'adreça a la nostra universitat a l'hora de noves contractacions.

En un estudi recentment publicat sobre els processos d'ensenyament a les nostres titulacions d'Empresa i Turisme es revelaven alguns aspectes d'optimisme sobre la bondat del model, com la importància de l'ús de la biblioteca, la percepció de l'estudiant de l'èmfasi en l'aplicabilitat dels continguts o l'habilitat per sintetitzar la informació i el pensament crític, analític i reflexiu.

En contrast, però, i a banda dels comportaments i les hores de classe, els nostres estudiants dediquen una mitjana de poc més de nou hores setmanals durant el període lectiu a l'estudi, en les seves diferents formes, principalment individuals amb els apunts del professor i fent exercicis. Estem encara lluny de les referències americanes que indiquen una mitjana de 15,62 hores setmanals d'estudi, on més de la meitat dels estudiants treballen habitualment en grup, on prop del 80% participa activament als debats dins i fora de l'aula i on els estudiants assisteixen habitualment a les tutories per comentar treballs i materials. Lluny, encara, d'un model participatiu i compromès.

Ens consta que s'han introduït canvis en les formes de fer docència que estan donant bons resultats, que l'alumne tot i reconèixer que ha de treballar més, està més satisfet i que les empreses valoren bé la formació. Però encara hi ha una distància gran a recórrer per arribar a les metes i que docents i alumnes han d'anar plegats.

Així doncs, preparem-nos tots per una universitat millor que la que nosaltres vàrem viure, que ofereix més oportunitats per estudiar, per aprendre aquí i a l'estranger, per conviure amb estudiants d'altres països, per més contactes amb el món de l'empresa a canvi, però, d'enginy, creativitat i dedicació de professors i d'estudi, dedicació i disciplina dels estudiants. Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
order online cheap phentermine online orlistat soma online lipitor diazepam cheap adipex sonata generic online generic cialis online order vicodin online modulated losec phentermine online buy vicodin online buckshee tadalafil order adipex alprazolam disenchant cheap online amlodipine zoloft online sertraline retin lansoprazole paxil buy soma naproxen keflex generic sildenafil celexa pimpinella buy phentermine online generic propecia

Arxivat a:

Comentaris

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive