Xavier Moreno Delgado:'Entenc que la gent no valori la tasca dels àrbitres'

El premianenc Xavier Moreno Delgado és un dels dos únics representants del col•legi català d'àrbitres a Primera Divisió, on va debutar la temporada 2002/2003. Malgrat això, és un gran coneixedor del futbol comarcal, on hi ha xiulat durant 18 anys. En la seva segona participació a la màxima categoria ja ha xiulat un dels partits més calents que es poden arbitrar, concretament el derbi Atlètic de Madrid-Reial Madrid del passat dia 18, axí com el València-Reial Madrid de la primera volta. Empleat de banca de professió, Moreno Delgado comenta en aquesta entrevista els pros i els contres d'haver de ser el jutge dels partits.

D'on et ve l'afició per xiular?
Vaig ser jugador de futbol fins categoria juvenil al Teià. Després, vaig anar voluntari a la mili i quan estava al campament vaig coincidir amb els jugadors del F.C.Barcelona Amor, Cristóbal, Busquets, etc. Vam fer una competició de futbol sala i jo em vaig oferir com a àrbitre, més que res, perquè no volia fer instrucció. Em va agradar i, quan vaig arribar, em vaig apuntar al col•legi d'àrbitres. Des de era jugador he portat algo de l'arbitratge dintre, sempre respectava els àrbitres i conversava amb ells al final del partit.

Quina és la formació que es necessita per ser àrbitre de 1ª?
Es comença arbitrant futbol base fins que arriba un moment en què pots fer l'exàmen per ser col•legiat i xiular a 2ª Territorial. A partir d'aquí et truquen per anar a algun partit de segona regional i et van fent informes. A final de temporada es compten les puntuacions i es fan els exàmens per pujar de categoria.

En comparació amb 1ª, com és l'arbitratge en les divisions inferiors?
Hi ha moltes diferències, però la més gran és la rellevància que otorguen els mitjans de comunicació. Si se'n parla de l'arbitratge, bé o malament, és gràcies a ells. El reglament a totes les categories és el mateix, però els jugadors a 1ª juguen més ràpid i, per tant, has de pendre decisions en menys temps.

Com recordes el teu debut en la màxima categoria?
Havia estat 5 anys a segona i tenia molta il•lusió per debutar. Va ser un Valladolid-Vilareal en la segona jornada de la temporada 2002/2003. Quan la pilota va començar a rodar ja no vaig sentir els nervis, se't passen, i et pots concentrar en l'arbitratge.

Creus que l'arbitratge català podria estar millor representat a primera?
Sí, però també podria estar pitjor. Això és com els equips, nosaltres competim per arribar a 1ª, i si algú de Màlaga té millor puntuació que un català, doncs és més just que xiuli a 1ª.

Compaginar l'arbitratge amb la vida cotidiana deu se difícil…
Sí, dediquem moltes hores que les treiem sobretot a la família. Cada dues setmana tens parit i en part ho entenen, saben que has lluitat molt per arribar allà on volies. Et perds coses que són molt dures, però no hi ha més remei que assumir-ho, quan una cosa t'agrada…

És important mantenir una bona condició físisca…
Sí, molta gent pensa que no correm. Però la veritat és que entrenem molts dies a la setmana perquè hem d'estar ben preparats pel partit. Tenim proves físiques tres vegades l'any, i has d'estar a punt.

Penses que es valora positivament la teva tasca?
Bé… la nostra feina ja se sap que és polèmica, perquè moltes vegades es mira des de l'altre punt de vista. Però no sempre es xiula a gust de tothom, i entenc perfectament que la gent de vegades no valori la nostra tasca.

Què en penses de l'arbitratge a la comarca? Hi ha representants fins a 2ª divisió…
Com a delegació estem molt ben representats. Hi ha un bon nivell a primera, estic jo i un jutge de línia de Cabrils. A 2ª B hi ha en Ramon Torralba de Mataró, així que no ens podem queixar.

Quin ha sigut el partit més difícil que has hagut de xiular?
No et puc dir un en concret. Són els que ningú s'ho espera. De vegades els més complicats, allà on s'hi jugen més els equips, no es compliquen. Mai se sap. Tot depèn de com es comportin els jugadors aquell dia.

Quin és l'equip més complicat de xiular?
No pots tenir una idea premeditada. Les estadístiques són una cosa i la realitat una altra. Pablo Alfaro, un dels jugadors de primera més explulsats, per exemple, és correctíssim amb nosaltres. Per altra banda, el Barça porta molts expulsats també aquest any, però ningú pensa que sigui un equip difícil de xiular.

Com és la teva relació amb els jugadors?
Tinc una relació correcta, i fins i tot cordial. Durant el partit es parla molt i es fan comentaris simpàtics i sense tensió.

Que en penses de les sancions que s'adopten a través del vídeo un cop acabats els partits? No desautoritzen una mica la tasca dels àrbitres?
Si estigués ben regulat, a nosaltres ens ajudaria. Si hi ha una acció greu que s'ha de sancionar, doncs crec que és correcte utilitzarel vídeo. Ho trobo bé, i no em sento desautoritzat. Però s'hauria de regular, perquè ara només s'aplica en alguns casos, i no sabem quin és el criteri del comitè.

Creus que l'arbitratge ha evolucionat poc?
S'han fet proves de posar més àrbitres, un a cada mig camp, però no ha servit de gaire cosa. Per molt que sembli que està anticuat, si no es fan canvis, és perquè no es pot millorar. El reglament està molt perfeccionat i ara els àrbitres estem més preparats que abans. De totes maneres, la FIFA és contrària a crear diferències entre categories i països a causa de l'utilització de les noves tecnologies.