Ventura: 'El lloc del Platges Mataró és la Lliga EBA, cal ser ambiciosos'

La temporada acaba amb un regust amarg després de les derrotes de Reus i Lluïsos de Gràcia?
Sí, hem fet una temporada molt bona quedant campions del grup, però la lesió de Forcada ens va deixar molt afeblits junt amb altres baixes que havíem tingut i el joc interior se n’ha ressentit molt, tenint només al Paco [Hernández] com a referent únic.

El cop dur va ser amb els Lluïsos de Gràcia.
Va ser una llàstima. A casa, davant l’afició... tal com va anar es podia guanyar i era una forma maca de pujar a EBA. Després amb el Reus no vam ser ni de bon tros l’equip que som nosaltres. Vam arribar ja molt tocats a final de lliga.

Que va faltar davant els Lluïsos?
Quan es decideix per pocs punts la sort influeix. Possiblement l’arbitratge no ens va ajudar gens ni a la pròrroga ni en tota l’eliminatòria: A casa set punts a dalt va haver un contracop que no va xiular falta que era clara, ens van impedir posar-nos tres o quatre punts de més i un triple ens va trencar. Al final tot són estats d’ànim i petits detalls.

Sap greu la teva expulsió en l’últim partit al Mora?
En 13 temporades és la primera vegada que m’expulsen. A més en una jugada que l’àrbitre s’inventa, primer per una tècnica per simular quan no vaig fer res. Em van empènyer i vaig seguir, ni em vaig tirar a terra ni res. I després l’altre àrbitre no sé ni que va veure però em va expulsar reflectint a l’acta que l’havia perseguit per tot el camp. El comitè em va perdonar en veure el vídeo, però a mi ja m’havien expulsat.

L’equip va reaccionar.
El partit va anar a millor perquè els companys van anar a per totes i el públic va animar molt. La llàstima és que no vaig poder viure com a mi m’hagués agradat l’últim partit al Josep Mora.

13 temporades, titular, important... Perquè ho deixes?
Una lesió important de desgast de maluc per la qual m’hauria d’operar. Primer a la temporada provava com em trobava perquè em sabia greu deixar l’equip després de baixar i tenia hora per operar-me cap al desembre, però vaig dir que no perquè la cosa anava bé i no volia deixar l’equip a mitges. Però és un patiment i un dolor que no recompensa, i després del bàsquet queda una vida per endavant.

Quin record t’emportes de 13 anys?
M’enrecordo de tots, han estat molt bons esportivament parlant i l’experiència acumulada en el treball de grup m’ha servit a la vida. Relacionar-te amb molta gent, viure bons i mals moments... això és experiència per tot. Estic orgullós d’haver jugat sempre al Mataró tot i haver tingut ofertes per anar a fora i jugar en categories superiors. Amb el temps veus que és difícil trobar casos així i m’agrada que així hagi estat.

El descens del curs passat és l’altra cara de la moneda?
El pitjor record de tots.  Era una temporada que m’apareixia el problema de la lesió i els resultats no acompanyaven. Sóc un jugador que ho passa molt malament amb la derrota, que li dóna moltes voltes a perquè ha passat i també en què he fet malament, va ser una temporada molt dura perquè vam perdre moltíssim.

Quin ha de ser el lloc del Mataró?
Som equip per estar a EBA si tinguéssim una petita ajuda de les institucions. Amb una ajuda important  de patrocinadors que apostessin per aquest esport es podria aspirar a LEB, el que crec segur és que no ens podem conformar amb Copa Catalunya, cal ser més ambiciosos tot plegats. Però és complicat anar a buscar jugadors importants quan som un equip que no cobra. Amb la gent de casa i tres fitxatges de nivell EBA estaríem allà tranquil•lament.

Com veus el teu relleu? Sempre es parlava que no tenies recanvi.
És una de les coses que es deia sempre. Que no hi hagués segon base però recordo que he compartit vestidor amb Utrina, Jordi Jiménez, Xavi Costa... són bases que han jugat a EBA molts anys i ho han fet molt bé. El que passa que semblava que de sota del planter sortís un altre base. No és fàcil: de la cantera del Mataró al primer equip molts i molts anys hi ha el Paco, jo i el Mons que va marxar fora i ha tornat. Però costa,  els júniors a vegades no tenen paciència. Volen anar al primer equip directes, i cal seguir els passos fins fer-se un lloc com vam fer nosaltres, que vam passar pel B, per Primera Catalana, Copa Catalunya... hi ha hagut jugadors amb potencial per arribar, però la falta de paciència els ha perdut.

Seguiràs lligat a l’entitat?
Porto des dels 16 anys fent d’entrenador, seguiré portant el júnior aquest any i de cara la temporada vinent seré director tècnic dels masculins. Treballem molt bé la tècnica individual i vull millorar-ho, que la tecnificació sigui una de les claus de l’entitat.