Un vespre d'infart a l'antic Parc Central

La imatge era francament divertida. Si haguéssim pujat a un helicòpter que sobrevolés la ciutat cap a quarts de nou del vespre hauríem tingut la impressió que diversos grups de formiguetes s'afanyaven a arribar al Parc Central provinents de diferents indrets de la ciutat, com si tornessin al niu per resguardar-se del fred. Eren, en realitat, desenes d'aficionats blaugranes embolicats amb banderes del Barça, estelades o el que convingués que s'anaven sumant als centenars d'afeccionats que havien près literalment la part central del recinte del Parc antic.

Allà els esperava la pantalla gegant de trenta metres quadrats que hi havien instal•lat la penya barcelonista local i Clack Produccions en un acte patrocinat per Capgròs. Segons els càlculs de l'organització hi van arribar a entrar unes quatre mil cinc-centes persones, una xifra que la policia ha rebaixat fins a dues mil cinc-centes. En tot cas, els que van seure a les quatre-centes cadires van ser uns autèntics privilegiats, molts dels quals havien passat més d'una hora escalfant-les.

Però més enllà del número d'assistents, que la cita va ser un exitàs és que quan passaven quinze minuts de l'inici del matx els entrepans que servien les barres de l'associació cultural Marrinxa ja s'havien acabat. I, en un altre sentit, un repàs a les cares dels presents feia adonar de la diversitat de perfils que és capaç d'ajuntar un fenomen col•lectiu com és el Barça: pares amb fills engalanats fins la mèdula, adolescents que aprofitaven per demostrar-se el seu amor a cada gol, molt joves de raça negra i magrebina i gent de mitjana edat que malgrat els petards i les bengales que es van encendre no es van voler perdre la cita per res del món.

Va ser una vespre-nit estranya. Primer pel desfàs de temps que hi havia entre la retransmissió i el partit en sí: mentre a la ràdio deien que el xut havia anat al pal davant la pantalla la pilota encara havia de sortir dels peus del jugador. El fet és que es va seguir aquella fórmula tan catalana d'abaixar el volum de la senyal televisiva de TVE1 i posar el mestre Joaquim Maria Puyal de Catalunya Ràdio, però la cosa va acabar posant tan nerviós que els organitzadors van decidir a mig partit recuperar la retransmissió en castellà. I en segon lloc perquè passats els primers minuts del partit l'àrbitre va xiular falta just abans que l'esfèrica entrés dins la porteria anglesa dels peus de Giuly; la gent es va posar a xisclar pensant que era gol i que la cosa ja estava, però no. I just quan s'havia recuperat del mal moment, al minut 38, els aficionats van haver d'entomar un autèntic gerro d'aigua freda: gol de l'anglès Campbell. Ningú s'ho creia.

L'ambient a mitja part era d'una certa preocupació: el gol de l'empat no arribava de cap de les maneres per més que el Barça ho intentava una vegada i una altra. La situació no va variar amb l'arrencada de la segona part; no hi havia manera. Passaven els minuts i els nervis començaven a aflorar entre els presents. Els més abrandats celebraven no haver aconseguit entrades per ser a París i altres es plantejaven ja desfilar cap a casa. Però en aquell moment es va produir el miracle.

Minut 78. Gol del Barça. I al cap de sis minuts, un altre. En pocs moments els aficionats mataronins van passar de l'angoixa a l'eufòria. Ningú es creia el que havia passat. Els blaugrana havien capgirat la situació en pocs moments i s'estava a punt d'aconseguir la segona Copa d'Europa de la història del club. La celebració va anar in crescendo i quan, acabat el partit, el Barça va sortir a celebrar la victòria i va sonar l'himne dues vegades, els assistents cridaven tant i tan fort que un se sentia pràcticament a l'estadi de Sant Dennis de la capital parisenca.

Immediatament després els assistents van començar a desfilar fins la plaça de Santa Anna -la tradició mana- enmig dels crits, els visques, les botzines i els càntics. Semblava la darrera jornada de Santes, quan els que aguanten tota la nit baixen del Parc fins la plaça de Santa Anna per tancar la Festa Major. Tot i que encara quedin setanta dies per les Santes, ahir Mataró ja va estar de Festa Major.

La crònica: un vespre d'infart a l'antic Parc Central
Llegeix el bitllet d'opinió de Miguel Guillén des de París

ESPECIAL FOTOGRÀFIC | Tota la vetllada foto a foto
VÍDEO | Un dels molts moments emocionants del partit
VÍDEO | Inici del partit
VÍDEO | El gol d'Eto'o
VÍDEO | El Gol de Belletti
VÍDEO | Els aficionats blaugrana celebren la Copa d'Europa