Un CE Mataró sense ànima claudica davant l’ofici del Reus

El Reus no era el millor rival per aterrar al Municipal de Mataró. La setmana ha estat moguda per diversos motius. Els darrers resultats –cinc dels últims 21 punts- i la caldera del Municipal de Mataró, malmesa i que ha impedit entrenar amb normalitat a l’equip, s’han unit a les dificultats econòmiques del conjunt mataroní, que manté escassos 18 jugadors per la primera plantilla. El flamant segon classificat venia amb una sola incògnita. Saber si es dutxaria amb aigua freda o calenta. El partit tenia clar color visitant. Però el CE Mataró va aguantar amb cara i ulls la primera part, tot i que el gol abans del descans va aplanar el camí del Reus, que l’únic rival que va tenir en el segon temps va ser ell mateix i el seu espès partit, acabat amb un contracop. I amb aigua freda.

La primera sorpresa de la tarda de diumenge la va donar Jaume Creixell. El tècnic va carregar-se a Roberto Camacho i va apostar pel seu davanter amb menys gol, Marc Esteban, com a referència. La resta de l’equip, l’únic possible a hores d’ara. Només un jugador semblava anar amb una marxa més de la de l’equip. Sauras, capità a qui res se li podrà retreure d’aquests últims anys a la deriva, intentava trencar la monotonia local amb dues diagonals des del lateral dret. Poca cosa més. Semblava l’últim alè dels que senten els problemes de l’equip com una cosa més que problemes a la feina.

Al davant, el Reus semblava jugar al ritme mataroní, conscient que amb poc arribaria el premi. I precisament en una errada per la banda de Sauras, Pallarès arribava a línia de fons, donava la pilota enrere i Pi s’avançava als centrals locals per fer l’1-0. No hi hauria ni tímida reacció.

La segona part va confirmar que el CE Mataró no està per remuntades. L’equip, incapaç de construir joc –Edgar estava fora de pes i desaparegut i la feina de Salvanyà no és aquesta, va aguantar com podia els visitants, que atacaven malament i a batzegades. Però portaven perill. La mateixa inèrcia del Reus es trobava a l’altra banda, on el CE Mataró veia com Manu feia la guerra per la seva banda sense gaire sort i Mechi havia gastat les forces en el primer temps. Imanol i un central sota pals havien allargat l’agonia i el petit bri d’esperança que s’entreveia en un resultat tant curt. Fins que en un contracop, Benja va matar el matx. Primer amb una cursa de 30 metres. I després, deixant a terra May i fent inútil l’estirada d’Imanol.

Minut 61’, 0-2. Amb mitja hora per endavant, cap dels groc-i-negres va ser capaç de llançar a l’aire una petita arenga a l’orgull. A la remuntada. Onze caps abaixats en silenci sepulcral mentre dos d’ells, amb prou feines, aconseguien sacar de centre. Ni ànims ni ànima per aixecar-se davant un rival pitjor del que s’esperava, però suficient per guanyar la batalla al Municipal de Mataró. Sauras, el d’abans i l’únic, va intentar animar l’equip passats uns quants minuts, però ja era massa tard.

L'últim servei al cap
I a la banda, Creixell va tornar a perdre els papers en el tram final del partit. La roda de premsa evidenciava el que havia passat sobre el terreny de joc. “Decebut”, va definir el periodista Jordi Rabassa al Tigre de Sants. I aquest va respondre que sí, i que ja hauria marxat amb el seu cos tècnic si no fos pel president Paco Gonzalo. També va dir “i pels jugadors”, acte seguit. El tècnic va amagar fins a tres vegades en que no passava res per marxar (“ a rey muerto rey puesto”). Això sí, va tenir temps per demanar que Ajuntament i club es trobessin per arreglar les diferències d’una vegada i va advertir que a ell li deien tonto a les rodes de premsa “perquè dic les veritats”.