UE Mataró: Joan Ventura diu adéu a 20 anys de president

Joan Ventura diu adéu a 20 anys de presidència al capdavant de la Unió Esportiva Mataró. Aquesta ha estat la darrera temporada que el màxim dirigent de l’entitat mataronina està al front. Confirmat per ell mateix, i en una decisió que considera “ve donada per la lògica”, es tanca una etapa important dins de l’entitat. Ventura, que porta 30 anys vinculat al club, afegeix que malgrat tot, espera seguir-hi d’alguna manera: “Sent delegat d’algun equip no estaria gens malament”, explica amb un somriure. Se’n va amb la satisfacció dels bons resultats esportius, de moments pel record i considerant que hi ha un club socialment sa i sense urgències econòmiques.

Un esportista modèlic que va compaginar handbol i atletisme, que va estar vinculat a entitats de la ciutat i que acabar decantant-se pel bàsquet perquè va ser l’elecció esportiva del seu fill. “Sempre pensava com podia aportar-li a l’esport el que m’havia donat, i en el bàsquet vaig veure que seria ajudant en el que es pogués i en la gestió. I mica en mica vaig anar assumint tasques fins a entrar a la directiva i, arribat el moment, ser-ne president”, relata.

Quins motius argumenten l’adéu després de 20 anys?

Malgrat que l’experiència és un grau, crec que sempre és bo fer una sacsejada i que entri sang nova. És un bon moment i després de 20 anys, és impossible que a nivell personal ningú mantingui la mateixa ambició o il·lusió. La tasca realitzada és molta i gran, aixecant un club que estava tocat i amb una fractura important en alguns equips.

Deixa la presidència en un bon moment.

Quan vam entrar el sènior A es va desfer i el femení estava dividit. Amb aquest temps l’hem pujat de Segona Catalana a Lliga Femenian 2, hem tingut participació i victòries a campionats de Catalunya i d’Espanya, i la secció masculina es troba en un moment a l’alça competint a EBA en una categoria on per llicències és difícil despuntar. Si ens centrem en aquest any, per primera vegada un el júnior ha jugat una final a quatre catalana, l'infantil ha estat tercer de Catalunya i jugarà el Campionat d'Espanya i hem col·locat el sènior B a Copa Catalunya amb gent de la casa.

Quin balanç social fa d’aquests 20 anys?

És bo. Molt positiu diria, malgrat no tenir una seu social com altres llocs i estar repartits en tres o quatre instal·lacions, cosa que fa que no es pugui generar tanta pinya. Fa un parell d’anys que treballem per tenir un espai al Palau, però no acaba de concretar-se. L’Ajuntament diu que estem a l’estadi final, però no ho veuré fins que ho tinguem.

I a nivell econòmic?

Volem arribar a tot, jugar les millors categories i que a sobre tot sigui rendible, i això és difícil. Sobretot a Mataró, on no hi ha facilitats per trucar a les portes de les empreses i estem ple d’entitats i equips esportius. Però malgrat tot, crec que hem pogut suportar els deutes i els números vermells sense que mai es disparessin. No puc dir que deixi la presidència amb el 100% econòmic sanejat, però no estem en una situació de fallida ni res per l’estil. Sobrevivint, com tants altres clubs.

És la Lliga EBA el màxim que ha d’aspirar el masculí?

La seva organització actual, on només hi ha dos desplaçaments fora de Catalunya, la fa viable, però hem de ser coherents. Hi som amb un equip format amb majoria de gent de la casa, i això no tothom ho pot dir. Més amunt? On som ja és un èxit, però si entressin diners de patrocinis podríem competir per LEB, és clar. Ara, tinguem clar que seria a costa de prescindir de jugadors de la casa. Cal saber què es vol i ser conscients del camí escollit.

I la Lliga Femenina 2 per les noies?

És una categoria cara, que cal recursos. Si es forma un equip que pot pujar-hi i els números surten, s’hi pot competir. Però si es baixa a Copa Catalunya no passa res, parlem d’esport. El més important és tenir clars els reptes  que es volen assolir com a club. Tecnificar, preparar i donar sortida per fer el salt des de petits. Així es com podem nodrir equips que després tinguin nivell per on estem. Si tenen sentiment de pertinença, és més probable que segueixin enlloc d’escoltar ofertes.

I si no, sempre poden tornar.

Ens trobem que molts cops surten molts jugadors júniors que no poden tenir sortida perquè no hi caben al Sènior B, i acaben jugant a equips de la comarca. Em dol no tenir solucions per tots ells, però també és un orgull veure que a equips que ens enfrontem o que ens són propers hi ha jugadors amb l’ADN de la Unió.

Què necessita el club per seguir creixent?

Instal·lacions. Són bàsiques. Seguim repartits en diversos espais, tenim horaris fins a la mitja nit i estem competint en un pavelló que no se li ha canviat el parquet des que es va inaugurar a finals dels 70. Cosa que demostra que és un parquet bo eh, però la situació ens dificulta el dia a dia.

Hi havia l’opció, ja descartada, del Triangle dels Molins...

Sí, era ambiciós però veient com ha anat la crisi, sort que no es va tirar endavant. El que està clar és que una instal·lació com la de Viladecans o Guiera ens permetria créixer a nivell social i esportiu. Dues pistes centrals i sis de transversals com tenen allà, amb horaris més compactes que suposen benestar pels jugadors i tècnics i tot en un mateix lloc. Sé que és un projecte que reclama una envergadura enorme, però és el pas que necessitaríem.

Quin és el millor record d’aquests 20 anys?

N’hi ha molts! L’ascens a Lliga Femenina 2, l’any amb Joan González a la banqueta que vam ser campions d’EBA i vam jugar les fases d’ascens, els campionats aconseguits a nivell infantil i júnior... aquest final de temporada del sènior B, l'infantil i el júnior masculí. Un munt!

I el pitjor?

A nivell esportiu no te’n sabria cap. És clar que els descensos no agraden, però formen part de l’esport. Potser a nivell econòmic un patrocini important que va caure quan ja estava signat i em va doldre moltíssim: teníem compromisos adoptats comptant aquells diners i va ser una situació molt desagradable.

Ventura s’allunya del bàsquet a partir d’ara?

Per res! M’agradaria seguir vinculat amb alguna tasca com la de delegat. Han estat molts anys treballant dia a dia moltes hores i quan acabi crec que tindré un forat de temps que no sabré què fer, així que espero tenir alguna activitat per seguir vinculat al club.