Tanit Carreño, esposa d’un Diplomàtic a Conakry

Ens pots dir el nom, la ciutat on vius i la feina i activitat que hi desenvolupes?
Tanit Carreño Puig, visc a Conakry, República de Guinea. El meu marit és diplomàtic i està destinat aquí. “És el segon de l’Ambaixada d´Espanya. Jo he dedicat el meu temps, primer a preparar oposicions al Cos Diplomàtic, i ara que estan congelades degut a la crisi, dono classes d’idiomes. Com a dona de diplomàtic realitzo tasques de representació. A part d’això, aquí hi he tingut un nen i una nena. 

Quan i què et va impulsar a marxar-hi?
Vam marxar el juliol del 2009. Em plantejo estar sempre a l’estranger, i volia una experiència africana per començar.

Tens previst quedar-t’hi molt de temps o penses en tornar?
Estem pendents d’allargar l’estància un any i mig més. Si no ens ho autoritzen, ens quedarien 6 mesos aquí. Després un altre país de la regió estaria bé. M’encanta Àfrica. I sinó, on sigui.

Quins contrastos has notat en el teu país d’acollida?
Gairebé tot és diferent. La  situació política: Des de que som aquí hem viscut una matança massiva (el 28 de setembre del 2009), l’intent d’assassinar a dos presidents, militars patrullant la ciutat, drogats, amb pick-ups i metralletes, un any i mig de toc de queda als vespres, una vegada em van evacuar, quan hi havien rumors de que els militars entrarien a les cases dels blancs (finalment no va passar res). Però també vaig poder ser testimoni de les primeres eleccions democràtiques del país, i ara per ara la democràcia aguanta.
La pobresa i desigualtat. Guinea té bauxita, or i diamants, però la majoria guineans, quan es desperten el matí, tenen com a única preocupació poder menjar abans que acabi el dia.
La brutícia: Conakry sembla un gran abocador i la pols de color marró-ataronjat ho impregna tot. Les malalties i l’alt índex de mortalitat:  Per falta de recursos i per ignorància.

Què t’ha sorprès més del teu nou país?
Només arribar et sorprèn la xafogor extrema, els rajos del sol que cauen en vertical i la intensitat de les olors i els colors. El verd de la vegetació, el sòl marró-ataronjat i el mar que canvia constantment de color. La quantitat d’aigua que pot arribar a caure durant la temporada de pluges i lo impressionants que són les tempestes. El dia que el país prosperi serà un autèntic paradís.
M’ha sorprès molt la mentalitat guineana: que predominin els valors de supervivència per sobre dels de convivència, l’estar massa acostumats a parar la mà i que els blancs (els “fote” que diuen ells en Sousou) els hi resolguin els problemes, els prejudicis entre les diferents ètnies, el pensament de que a Europa no es treballa i els diners cauen del cel, veure com se’ls donen oportunitats i no les saben aprofitar, el poc valor que donen a la vida, com accepten les coses dolentes que els hi passen al·legant que és voluntat divina.. Tot això m ha fet replantejat moltes coses, com la utilitat de la solidaritat o la responsabilitat dels europeus en la situació actual dels països africans.

Què trobes més a faltar de Mataró?
Família i amics. Les pastisseries. Quan hi vivia no era conscient del nivell que hi ha a Mataró. Ja les trobava a faltar quan vivia a Madrid. I tot el què té en tant que país desenvolupat: metges i hospitals, aigua potable, electricitat sense interrupcions, poder passejar al vespre, aliments de qualitat, poder comprar sense haver de vigilar que no t’enganyin, no haver de patir per la malària i altres malalties, higiene, oci, i moltes coses més.

Estàs connectat a l’actualitat de la ciutat?
Si. A través d’internet. A vegades no sembla que estigui tan lluny.

Com veus Mataró en la distància?
En la distància veig que hi ha molts Matarós. Per exemple, una gran colònia guineana que abans em passava desapercebuda. I una ciutat que a vegades no acaba de ser conscient de la sort que té i les oportunitats que li ofereix el fet d’estar a prop d’una de les capitals més de moda al món. Rarament dic que sóc de Barcelona sense que em facin un comentari. Els guineans són molt culés, els hi encanta en Messi, en Xavi i l’Iniesta, i els expatriats en general, al•lucinen amb Barcelona.

Ens pots explicar alguna anècdota?
Una vegada les maletes van arribar amb un dia de retard i la carn que hi portava va arribar en avançat estat de descomposició. La vaig portar al contenidor immediatament perquè no es podia suportar la pudor. Uns mesos més tard vaig saber que se l’havien cuinat i repartit els guàrdies de seguretat de l’edifici. Des d’aleshores m’asseguro de destruir el que pot ser perillós per la salut de les persones, sobre tot si es tracta d’aliments per nens.